MY WAY
Frank Sinatra
Neix Mikhaïl Gorbatxov (1931)
Si una cançó ha quedat associada a la figura de Frank Sinatra és sense dubte My Way. Però la història d’aquest tema té altres protagonistes, títols i arguments que han quedat sepultats sota l’èxit d’aquest clàssic i la seva rellevància ha traspassat l’àmbit musical, convertint-se en tota una declaració d’intencions que fins i tot ha tingut incidència en la política.
Titulada originàriament ‘For me’, va ser escrita pel compositor Jaques Revaux i el lletrista Gilles Thibault el 1967. La cançó havia de ser per a una vocalista d’origen italià anomenada Dalida, però com que a ella no li va entusiasmar, van decidir donar-la a Claude François, que en aquella època era un dels intèrprets que més triomfava entre el públic francès. Després d’alguns retocs, la peça va acabar com Comme d’Habitude en referència al retrat tediós que els seus versos feien de la vida conjugal, a través del relat del distanciament progressiu d’una parella.
La cançó no va tenir tant d’èxit com altres temes de François i tot just va vendre 225.000 exemplars. Però el seu destí va canviar quan el cantant canadenc Paul Anka la va descobrir estant de vacances a França. Va ser veient un programa de televisió on François la interpretava i li va agradar tant que va decidir comprar l’exclusiva de Comme d’Habitude en anglès. Però en comptes de fer-ne una traducció, Anka va optar per adaptar la lletra i reconvertir el tema en el recull de reflexions d’un home que, arribat a la maduresa, fa un repàs de la seva vida. La va rebatejar com My Way i la va portar a Frank Sinatra que era l’artista que, des del primer moment, tenia en ment per a que interpretés la seva versió.
My Way es va editar el 1969 en un disc que duia el mateix nom i amb els anys ha esdevingut una de les cançons més icòniques de la trajectòria artística de Sinatra. La identificació del tema amb el cantant es va anar enfortint amb el pas dels anys, però a mida que es forjava com una peça reivindicativa de la seva personalitat es transformava també en tot un símbol universal que anava més enllà de l’entorn musical. En aquest context, a finals dels vuitanta l’esperit de My Way fins i tot va inspirar el nom amb què el govern de Mikhaïl Gorbatxov va batejar la seva política de no intervencionisme en els assumptes interns dels països del Pacte de Varsòvia i que ha passat a la història com la ‘Doctrina Sinatra’. Aquesta mesura, que es desmarcava del control rígid que s’havia aplicat des de la dècada dels seixanta, permetia a les nacions integrants de l’acord de cooperació militar del bloc soviètic actuar de la manera que consideressin més oportuna a l’hora de procedir en qüestions internes.
El concepte ‘Doctrina Sinatra’ va ser encunyat pel portaveu oficial del Ministeri de Relacions Exteriors de la Unió Soviètica l’octubre de 1989 durant una entrevista a una televisió americana. Al ser preguntat sobre la reacció soviètica a la decisió de països com Polònia i Hongria d’implementar estratègies econòmiques reformistes copiades de la Perestroika, el representant del govern de Gorbatxov va contestar: “Nosaltres tenim avui la doctrina de Frank Sinatra. Ell té una cançó que diu ‘I did it my way‘. Així, cada país decideix quin és el camí que ha de seguir”. Poques setmanes després d’aquestes declaracions, el 9 de novembre de 1989, va caure el Mur de Berlin. I amb ell s’acabava d’esfondrar també el sistema polític comunista dels països de l’Est i que, un any més tard, desembocaria en la dissolució de la Unió Soviètica.