LOSING MY RELIGION
R.E.M.
Gabriel García Márquez guanya el Premi Nobel de Literatura (1982)
El 21 d’Octubre de 1982 l’Acadèmia sueca concedia per decisió unànime de tots els seus membres el Premi Nobel de literatura a l’escriptor colombià Gabriel García Márquez. Amb aquest guardó es reconeixia la trajectòria de l’autor de Cien Años de Soledad, després de gairebé quatre dècades dedicada a escriure històries, algunes de les quals s’han convertit en peces clau de la literatura universal. Els contes i novel·les de Gabo, que és com se’l coneixia carinyosament, són llegits arreu del món i han esdevingut font d’inspiració d’artistes d’altres disciplines. És el cas de R.E.M., que per al videoclip de Losing My Religion va prendre com a referent una de les seves històries, un relat publicat el 1955 titulat Un señor muy viejo con unas alas enormes.
Losing My Religion és una expressió de el sud dels Estats Units (els membres de R.E.M. són d’Athens, una ciutat de l’estat meridional de Geòrgia) que podria traduir-se com perdre bones maneres o arribar a el límit de la paciència. Amb ella la banda havia volgut recuperar aquesta frase feta per abordar el tema d’un amor no correspost capaç d’atrapar a la persona que el pateix fins a arribar a convertir-se en una obsessió. En aquest sentit, en alguna ocasió el líder de la banda Michael Stipe, ha comparat la temàtica de la cançó amb la idea abordada per Sting en Every Breath You Take.
La cançó era el primer single d’Out of Time, el setè disc de la banda i amb el qual el 1991 R.E.M. es consolidaria com un dels grans grups del moment a nivell internacional. Com a suport audiovisual al llançament de Losing My Religion, els músics volien fer un vídeo senzill de l’estil del que un any abans havia fet Sinéad O’Connor per a Nothing Compares 2 U. Però Tarsem Singh, el director que van triar per realitzar-lo, portava de cap crear una peça una mica més complexa inspirada en un estil de filmació hindú on tot prenia cert aire melodramàtic.
Finalment va ser el conte de Gabriel García Márquez l’element d’equilibri entre totes dues postures. Un señor muy viejo con unas alas enormes relata la història d’un ésser alat d’avançada edat que sembla ser un àngel. Durant una tempesta s’estavella al pati d’una casa i els seus propietaris el converteixen en una atracció de circ. Amb aquesta història com a inspiració principal, el director i els músics van arribar a un concepte que cobria les expectatives de tots dos i que es va materialitzar en un videoclip que aquell any s’enduria fins a 6 premis MTV: millor video de grup, millors efectes especials, millor direcció artística, millor direcció i millor edició.
El vídeo arrenca amb una breu seqüència que transcorre en una habitació poc il·luminada amb una finestra oberta des d’on es veu com plou. Seguidament, Bill Berry, Peter Buck i Mike Mills comencen a córrer per mentre Mike Stipe roman assegut quan, de sobte, una gerra de llet cau des de l’ampit de la finestra vessant tot el líquid sobre el terra de la cambra i donant pas a l’inici dels primers compassos de la cançó. En les escenes posteriors se succeeixen diferents situacions i imatges carregades d’imagineria religiosa, així com referències a l’obra del pintor italià Caravaggio i al cineasta rus Andrei Tarkovsky. Totes elles, alternades de forma recurrent amb plans on la càmera enquadra Stipe davant d’unes ales angelicals, en clara al·lusió al protagonista del relat de Márquez.