LA VIE EN ROSE
Edith Piaf
Neix el boxejador Marcel Cerdan (1916)
Conegut als rings pel sobrenom d’El Bombarder de Marroc, Marcel Cerdan va començar a boxejar quan tenia només 8 anys. La seva família s’acabava d’instal·lar a Casablanca procedent de Sidi Bel-Abbès, una ciutat del nord d’Argèlia. Poc a poc es va forjar un nom en el món de la boxa aconseguint diferents títols, però el seu gran moment va arribar el setembre de 1948 quan es va proclamar campió del món dels pesos mitjans. Però a banda d’omplir pàgines de la premsa esportiva, en aquells anys Marcel Cerdan es va convertir també en un habitual de les revistes de paper couché. La causa: la seva relació amorosa amb Edith Piaf.
La parella s’havia conegut el 1945 en un night club de París on ella actuava i s’havien enamorat perdudament. A l’inici la relació es va mantenir en secret ja que ell estava casat. Però la dependència emocional de tots dos va intensificar-se tant que al cap de poc va ser inevitable que la seva relació sortís a la llum. Piaf s’havia passat tota la vida buscant un amor que li compensés tot l’afecte que no havia que no havia rebut durant la seva dura infantesa. No havia trobat l’amor de forma plena en cap dels amants que havia tingut al llarg de la seva vida i amb els quals es ventava de no haver-los estat fidel. “No em penedeixo de res”, escriuria anys més tard a la seva cèlebre Non, Je ne Regrette Rien. Però en els braços de Marcel Cerdan sentia que finalment havia trobat l’amor de la seva vida.
Per primer cop ho veia tot de color de rosa i aquesta sensació de felicitat la va traslladar també al terreny creatiu, escrivint la que es convertiria en una de les cançons més famoses del seu repertori: La Vie en Rose. Amb aquells versos, Piaf cantava a aquell home que la feia sentir estimada de forma incondicional. El tema es va convertir en tot un èxit a nivell mundial i encara avui és una de les peces musicals que més ingressa per drets d’autor a la Societat General d’Autors de França, juntament amb La Mer de Charles Trenet i Comme d’Habitude, la versió original de My Way i que va popularitzar Frank Sinatra.
La Vie en Rose va llançar la carrera internacional d’Edith Piaf. Va ser la cançó que la portaria a triomfar al Carnergie Hall de Nova York i d’allà a tot el món, acompanyant aquesta immillorable situació personal d’un dels seus grans moments de la seva carrera. Però com si la felicitat no estigués feta per a ella, el 28 d’octubre de 1949 el destí va voler que en un instant la seva vida tornés a tenyir-se de negre quan l’avió que duia Cerdan de Nova York cap a París es va estimbar a l’arxipèlag de les Açores, segant la vida del boxejador i de tots els passatgers que hi viatjaven. La cantant es va enfonsar i va caure en una profunda depressió que va anar deteriorant la seva salut i agreujant la seva dependència de les substàncies que prenia per superar-la. El seu afebliment físic i mental va empitjorar i poc a poc l’autora de La Vie en Rose es va anar apagant mentre aquella vida, que durant temps que va passar al costat de Marcel Cerdan veia de color rosa, se li escapava de les mans amb la sensació que mai més tornaria a ser beneïda amb el do de la felicitat.