LA FLACA
Jarabe de Palo
Dia de la Rebeldia Nacional Cubana (1953)
El 26 de juliol de 1953 les forces del poble revolucionari cubà liderades per Fidel Castro van assaltar les casernes de Moncada contra la dictadura de Fulgencio Batista. Aquest data és recordada com el Dia de la Rebeldia Nacional i considerada l’avantsala de la lluita que va fer triomfar la Revolució Cubana el gener de 1959. L’arribada de Castro al poder va transformar la societat de l’illa durant les següents dècades i després de la caiguda del Mur de Berlin, Cuba es va convertir en un darrers bastions del comunisme. Aquesta Cuba post-soviètica va ser l’escenari de la història que va inspirar una de les cançons en espanyol que més fortuna internacional va fer en aquells anys: La Flaca de Jarabe de Palo.
El tema es va donar a conèixer el 1996 gràcies a la seva inclusió en un disc recopilatori titulat Carácter Latino de Duca2 Music. En aquella època, la legislació prohibia anunciar tabac a la televisió i aquesta limitació va disparar la creativitat de les marques del sector, que van crear ‘subproductes’ amb noms similars al que no podien publicitar per tal de no perdre visibilitat al mercat. En el moment del seu llançament, la cançó va passar força desapercebuda però el 1997 va començar a sonar arreu i aquell tema interpretat per un desconegut Pau Donés i la seva banda es va convertir en la cançó per la que tothom preguntava a les botigues de discs i emissores de ràdio.
Però qui era aquella Flaca de qui parlava la cançó? Doncs l’autor del tema ho va desvetllar el 2017 en un dels capítols del llibre autobiogràfic 50 palos… y sigo soñando. Donés va revelar que la lletra havia sorgit d’un poema que va escriure a Alsoris Guzmán, una cubana que va conèixer l’estiu de 1995 a L’Havana i amb qui segons relata va viure “una de les històries d’amor més curtes i intenses que he viscut mai”.
La banda havia viatjat a Cuba per rodar el videoclip d’El Lado Oscuro, un dels temes que havia de formar part del seu primer àlbum. Tan bon punt van arribar a l’illa, els músics van deixar les coses a l’hotel i es van dirigir a La Tasca, una discoteca a l’aire lliure situada a El Malecón. Allà van quedar impressionats per una mulata que va entrar al local amb un vestit vermell semitransparent i uns ulls espectaculars. La imatge d’aquella bellesa els va perseguir durant els dies següents mentre feien el càsting per triar la protagonista del video que havien d’enregistrar. Van veure moltes models, però ells només tenien al cap la noia que havien vist aquella primera nit. Així que van decidir tornar al local fins que finalment la van tornar a trobar i li van proposar el paper.
Alsoris Guzmán es va incorporar immediatament a l’equip i es va mudar a l’habitació de Donés, on hi havia un llit lliure. Dormien separats però l’atracció del músic per aquella noia a qui carinyosament ja tots anomenaven Flaca, cada cop es feia més evident i al cap d’uns dies se n’havia enamorat perdudament. Quan va acabar el rodatge van sortir a celebrar la darrera nit i al tornar a l’hotel de matinada el líder de la banda no va poder reprimir confessant-li: “Flaca, no me puedo ir de la isla sin haberme acostado contigo”. Donés explica que ella va somriure, va obrir els braços i li va dir “Ven, Pablito” i que el següent que recorda és despertar-se l’endemà, estirat al seu costat, totalment vestit. S’havia quedat adormit i a l’adonar-se’n va sentir la necessitat d’escriure-li un breu poema on expressava tot el que li havia fet sentir durant les dues increïbles setmanes que havien passat plegats. Va copiar el text en un altre paper i els va tancar en un sobre que li va donar a la noia quan va anar a acomiadar-los a l’aeroport el dia que agafaven l’avió de tornada a Barcelona. Alsoris Guzmán va llegir dreta entre llàgrimes aquella poesia mentre Donés travessava la cua de control de passaports, sense saber que al cap d’un parell d’anys aquells versos es convertirien en la cançó que llençaria a la fama a Jarabe de Palo. Amb la inesperada mort de Pau Donés el passat 9 de juny a causa del càncer de còlon que patia des de 2015, La Flaca es va erigir en l’homenatge de tota una generació a l’autor d’una de les cançons que ja és tot un clàssic.