KILLING ME SOFTLY
Roberta Flack
Es fa el primer vol Los Angeles - Nova York sense escales (1953)
La primavera de 1973 Roberta Flack aconseguia convertir Killing Me Softly With His Song en tot un número u. L’havia sentit uns mesos abans al fil musical d’un vol directe que la portava de Los Angeles a Nova York, una línia que des de feia vint anys s’havia convertit en una mena de pont aeri de la música, unint dues de les ciutats del país on bullia la creació compositiva dels artistes de l’època. La gravació original era una cançó de la cantautora Lori Lieberman que no havia tingut massa repercussió i, aprofitant que era un tema que encaixava perfectament en el seu registre, va decidir reinterpretar-la. La popularitat que aquesta cantant de soul nascuda a Carolina del Nord va donar a la peça va ser determinant. Però així com no hi ha dubte que l’èxit comercial de Killing Me Softly With His Song s’ha d’atribuir a la versió de Roberta Flack, el que no queda tan clar és quin és l’origen real de la cançó. De fet, n’hi ha dos versions. I tot i que totes dues tenen punts de trobada, difereixen en els detalls segons el record de cadascun dels seus protagonistes.
Lori Lieberman defensa que la cançó va partir d’un poema que va escriure a finals dels seixanta tornant d’un concert d’un llavors desconegut Don McLean, l’autor de la mítica American Pie. Emocionada per aquella actuació, i especialment pel tema Empty Chairs, Lieberman va escriure uns versos on expressava com l’havia estremit aquella cançó que parlava de la mort d’algú estimat. I aquell mateix vespre va trucar al compositor i lletrista Norman Gimbel, amb qui estava treballant les cançons del seu nou disc, i els hi va llegir. Segons ella, Gimbel li va comentar que allò que li acabava de llegir encaixava perfectament amb una idea que tenia anotada a la seva llibreta i així, a partir d’aquests dos elements, entre tots dos van acabar de compondre el tema.
Segons Gimbel, en canvi, la gènesi de Killing Me Softly With His Song arrencaria d’una frase de Julio Cortázar que va llegir a Rayuela. Es tracta d’una expressió que apareix al segon capítol d’aquest llibre, concretament en un passatge que descriu l’escena d’un home recolzat a la barra d’un bar i que, mentre escolta el que toca el pianista, verbalitza que li fa l’efecte que aquelles notes acabaran per “matar-lo dolçament a força de blues”. El lletrista es va apuntar aquelles paraules a la llibreta que sempre l’acompanyava i, segons ell, a principis de 1971, quan es trobava en ple procés creatiu del nou disc de Lori Lieberman, va topar de nou amb ella fullejant aquell quadern. Li faltava un tema per completar el repertori de deu cançons i va pensar que aquell podia ser un bon concepte a partir del qual rematar la feina. La traducció anglesa que havia llegit de Cortázar literalment parlava de “Killing us softly with his blues” però al final, per no acotar-ho a un estil musical concret, va decidir canviar ‘blues’ per ‘cançó’. Quan va rebre la trucada de Lieberman i la va sentir recitar el poema que acabava d’escriure, Gimbel va agafar alguns d’aquells versos i els va fusionar amb d’altres frases que ell ja tenia escrites, acabant de composar així el tema definitiu que després gravaria la cantautora.
Aquestes dues versions de la història de Killing Me Softly With His Song han conviscut durant dècades a l’esquena de l’èxit que va aconseguir Roberta Flack i de les moltes versions que n’han fet posteriorment altres artistes i que l’han convertit en tot un clàssic. La cançó a més va tenir un ressorgiment el 2002 gràcies a l’adaptació cinematogràfica de la novel·la de Nick Hornby About a Boy, en la qual Killing Me Softly With His Song hi té un paper destacat i que ha quedat immortalizat en l’imaginari col·lectiu per la interpretació de Hugh Grant, quan al final de la pel·lícula surt a cantar-la tocant la guitarra, amb més o menys encert, en un festival escolar.