JOSELITO
Kiko Veneno
Conil de la Frontera (Cadis) celebra la festa de la seva patrona
Cada 8 de setembre, la localitat andalusa de Conil de la Frontera es vesteix de gala per celebrar la festa de la seva patrona. Aquest pintoresc poble blanc de pescadors situat a 40 quilòmetres de Cadis és una de les moltes poblacions espanyoles que venera la Verge de les Virtudes en aquesta data. La celebració d’aquesta festa és tan popular que s’inclou dins la llista de reclams turístics d’aquest enclavament de la Costa de la Luz, i que compta amb algunes de les millors platges de la zona. A prop d’una d’aquestes cales de sorra fina banyades per les aigües de l’Atlàntic va decidir retirar-se un temps a principis dels vuitanta Kiko Veneno mentre feia una aturada en la seva carrera musical.
José Mª López Sanfeliu havia nascut a Figueres el 1952 però amb tan sols tres anys es va traslladar amb la seva família a Sevilla. Després d’un viatge pels Estats Units i Europa on paradoxalment va redescobrir el flamenc, va decidir provar sort al món artístic. Ho va fer ja com a Kiko Veneno i de la mà dels germans Rafael i Raimundo Amador, amb els qual el 1977 va publicar el seu primer disc, un treball que en aquell moment no va tenir gaire repercussió però amb el temps ha acabat considerant-se com un disc fonamental de la música espanyola. Després d’aquest primer treball i al llarg de tota la dècada dels vuitanta en va publicar quatre més, els dos últims ja en solitari, sense que cap d’ells assolís l’èxit esperat. El 1992 però la seva sort va canviar. Va signar amb BMG-Ariola i amb el suport de la discogràfica i de Santiago Auserón, va aconseguir el seu primer gran èxit comercial amb l’àlbum Échate un cantecito. Un dels temes més populars d’aquell disc és Joselito.
Són molts els que creuen que aquesta cançó està dedicada al nen prodigi del mateix nom que als anys cinquanta es va famós a Espanya i que tothom coneixia com ‘El niño ruiseñor’ o ‘El niño de la voz de oro’. És evident que en aquesta cançó el músic fa referència a la seva figura en algun dels versos del tema, però el protagonista real del Joselito de Kiko Veneno no és ell, sinó José Marín Rodríguez, un jornaler que el músic va conèixer a El Adán, el bar que va muntar a principis dels vuitanta a Conil de la Frontera. El local estava situat al carrer Peñón, al centre neuràlgic de la festa nocturna del poble i Joselito, que és com tothom coneixia a aquest mariner, n’era un dels clients habituals.
A Kiko Veneno el tenia fascinat aquell personatge que gairebé passava més estona al bar que al mar. La seva curiosa manera de parlar, amb frases com “el ambiente en tecnicolor” o “siete novias tuve, más novias que un moro”, li cridaven tant l’atenció que anotava totes aquestes expressions sense saber que anys més tard les recuperaria per a una cançó. Els qui els van conèixer expliquen també que Joselito tenia una veu privilegiada i que era habitual que s’arrenqués a cantar en qualsevol moment, així que al músic la referència a l’altre Joselito, “el de la voz de oro”, li va anar com anell al dit a l’hora d’escriure la lletra del tema.
Quan l’octubre de 1992 es va publicar Joselito, Kiko Veneno ja havia marxat de Conil. Diuen que al protagonista del tema li va fer il·lusió quedar immortalitzat en una cançó, però que li va saber greu assabentar-se’n per la ràdio i que el músic no hagués tingut el detall de dir-li-ho personalment o d’enviar-li un disc. No obstant això, els seus familiars expliquen que se sentia molt cofoi d’haver-se convertit en protagonista d’un tema musical. La seva neboda, que va ser qui el va cuidar els seus darrers dies mentre ell lluitava d’un càncer de gola que se’l va endur el 2008, explica que li cantaven Joselito a l’habitació de l’hospital i que a ell li brillaven els ulls cada cop que les escoltava. El 2008, acabats de fer els setanta, José Marín Rodríguez finalment va perdre la veu i la vida, aquella melodia va quedar en el record de tots els qui van conèixer a aquell mariner de Conil de la Frontera.