I JUST CALLED TO SAY I LOVE YOU
Stevie Wonder
Nelson Mandela és condemnat a cadena perpètua (1964)
Després d’un any llarg de judici, el 12 de juny de 1964 Nelson Mandela i nou líders més del Congrés Nacional Africà (ACN en les seves sigles en anglès) van ser declarats culpables de més de dos cents actes de sabotatge dirigits a enderrocar l’Apartheid. Alguns eren jueus blancs, d’altres indis i la majoria, com Mandela, negres de l’ètnia xhosa. Però tots tenien un objectiu comú: abolir el sistema de segregació racial establert a Sud-àfrica des de finals dels anys quaranta. Les sessions d’aquest procés van ser retransmeses per la ràdio, per la qual cosa, tot i que se li va voler donar una pàtina de legalitat, va evidenciar que l’estat afrikàner tenia decidides les sentències del començament. La pressió internacional va aconseguir almenys que en comptes de penes de mort el fiscal demanés la perpètua per a gairebé tots els acusats. I aquest va ser el veredicte que es va imposar i que va deixar a Nelson Mandela empresonat durant 27 anys.
Durant més de dues dècades, el cas de Mandela va ser objecte de diverses campanyes internacionals que clamaven pel seu alliberament. La majoria d’aquestes iniciatives van vehicular-se a través de la música, amb cançons que es van dedicar a la seva persona i concerts organitzats per reclamar la seva llibertat. Però també hi va haver accions individuals de diverses personalitats que es van aprofitar la seva visibilitat pública per denunciar el seu empresonament. Aquest va ser el cas de Stevie Wonder que el març de 1985, quan va guanyar l’Oscar per I Just Called to Say I Love You com a millor cançó de la pel·lícula Woman in Red, va declarar que recollia el guardó “en nom de Nelson Mandela”, un gest que immediatament va provocar que el govern sud-africà prohibís que la seva música sonés a les ràdios del país.
Stevie Wonder ha explicat que aquest és un tema que va compondre sense cap mena d’intenció que es convertís en l’èxit que va acabar sent. El músic, un dels més reconeguts del segell de la Motown amb més de 100 milions de discs venuts, s’ha significat políticament al llarg de la seva carrera com un defensor dels drets humans i en nombroses ocasions no ha desaprofitat fer servir les seves creacions musicals com a vehicle per fer arribar el seu missatge amb lletres compromeses i de fort sentiment polític. No és el cas però d’I Just Called to Say I Love You, un tema de lletra intrascendent que reprodueix una declaració d’amor telefònica. Wonder ha explicat que tenia la melodia d’alguns exercicis previs i que en va escriure els versos inspirant-se en l’encàrrec que Gene Wilder li va fer per a la pel·lícula. A banda de la composició, Stevie Wonder es va encarregar absolutament de tota la interpretació d’I Just Call to Say I Love You tocant personalment tots els instruments i els sintetizadors que hi sonen. Inicialment la crítica va carregar-se-la però a nivell comercial la cançó va arrasar.
El febrer de 1990, cinc anys després d’aquella intervenció de Stevie Wonder al Dorothy Chandler Pavilion de Los Ángeles, Nelson Mandela era alliberat. Tenia 71 anys i encetava una nova fase en la seva lluita per les llibertats que culminaria amb la seva elecció com a president del país en les primeres eleccions generals multiracials celebrades a Sud-Àfrica el 1994. L’admiració de Stevie Wonder per Madiba i tot el que va representar va mantenir-se ferma al llarg del temps i el juliol de 2016, tres anys després de la mort de Mandela, en l’acte tribut organitzat per Nacions Unides per homenatjar la seva figura, el músic va honorar-lo referint-se a ell com “un dels éssers humans més increïbles, generosos i bondadosos que ha trepitjat el planeta Terra”. Tota una declaració d’amor menys ensucrada que la que va fer per a I Just Called to Say I Love You i amb un missatge molt més profund.