Com tants adolescents de 16 anys, Brenda-Ann Spencer es desperta un dilluns sense ganes d’assistir a classe. Des de la finestra de casa seva es veu l’edifici de l’escola i a mida que l’hora d’entrada s’acosta veu com els alumnes van arribant. Va passant l’estona i cada cop li fa més mandra anar-hi, així que decideix canviar el rumb del dia. Com? Doncs estrenant el rifle semiautomàtic del 22 que els seu pare li va regalar per Nadal. La noia comença a disparar a tort i a dret durant 6 hores causant un total de dos morts i nou ferits. Quan un cop detinguda la policia li pregunta per què ho ha fet, arronsa les espatlles i simplement respon: “No m’agraden els dilluns”. 

Les sorprenents declaracions de la jove homicida van captar l’atenció de Bob Geldof que llavors es trobava als Estats Units. El líder dels Boomtown Rats era als estudis d’una ràdio d’Atlanta on li estaven fent una entrevista quan, de sobte, es va fixar en un teletip que entrava amb aquesta informació pel fax que hi havia just darrera seu. La notícia el va deixar impactat. Que no t’agradin els dilluns semblava una raó ben estranya per dur a terme una matança com aquella… I atrapat en aquest pensament , ja camí de tornada a l’hotel, li va sobrevenir la frase amb la que encapçalaria el tema que ja estava començant a compondre sobre aquella desgraciada història: “The silicon chip inside her head gets switched to overload” (El xip de silici que hi ha dins del seu cap ja està sobrecarregat).

Al cap d’uns mesos Geldof i els Boomtown Rats van gravar  la cançó i la van incloure a l’àlbum The Fine Art of Surfacing que es va publicar el juliol d’aquell mateix any. Aquell estiu I Don’t Like Mondays va aconseguir mantenir-se com a número 1 de la llista d’èxits del Regne Unit durant quatre setmanes seguide