HELTER SKELTER

The Beatles

L’actriu Sharon Tate és brutalment assassinada (1969)

La publicació el 1968 de Helter Skelter va suposar un punt d’inflexió important en la producció musical dels Beatles. Aquesta és un dels temes dels Fab Four que més crítiques dispars ha generat. Des dels que la troben una cançó extraordinària, als que l’han destrossat amb els seus comentaris, aquesta peça inclosa al White Album ha estat centre d’anàlisi i debat. Especialment des que l’estiu de 1969 es va veure involucrada en el tràgic episodi protagonitzat per la família Manson i que va acabar amb el brutal assassinat de 4 persones, entre les quals es trobava l’actriu Sharon Tate.

Segons Paul McCartney, la inspiració per escriure el tema li va venir quan el 1967 va llegir una entrevista al líder de The Who, on Peter Townshend comentava que la banda acabava de gravar “el disc de rock més desmadrat, estrident i divertit” que mai s’hagués enregistrat. McCartney afirma que mai va saber a quin treball es referia exactament Townshend, però que la frase li va donar la idea de composar un tema ‘realment bèstia’ i d’aquí va néixer Helter Skelter. Per al títol va agafar el nom d’un tobogan en espiral que es veia en molts parcs britànics per utilitzar-lo com a metàfora d’un viatge en caiguda. La traducció més acurada segurament seria “descontrol”, però les interpretacions que se’n van fer en diferents països va recollir expressions tan sui generis com “Ni crudo ni cocido” a Espanya o ‘A troche y moche” a Llatinoamèrica.

Charles Manson va descobrir la cançó quan tot just feia dos anys que havia sortit de la presó, on complia una condemna de sis anys per estafa. Allà havia descobert els Beatles i s’havia passat moltes hores tancat a la cel·la tocant les seves cançons amb la guitarra. I allà va ser també con va començar la seva formació esotèrica i el seu interès per la filosofia oriental. Quan va sortir el 1967, Manson es va trobar amb uns Estats Units totalment entregats a l’Estiu de l’Amor, les drogues psicodèliques, el sexe lliure i una cerca generalitzada de respostes en una nova espiritualitat. Aprofitant els festivals i les concentracions hippies, ben aviat es va erigir com a gurú a San Francisco i al cap de pocs mesos amb un grup d’acòlits se’n va anar a viure a Spah Ranch, un indret al desert californià que havia servit sovint com a escenari en el rodatge de diversos westerns.

Instal·lats en aquest ranxo, la Familia Manson, que així és com es feien anomenar, van submergir-se en la visió del món creada pel seu líder, el qual estava convençut que s’acostava una gran rebelió mundial fruit de les tensions racials del moment i que acabaria inevitablement amb un imminent apocalipsi. Segons Manson, tot el que li havia estat revelat per alguna força divina, estava escrit en missatges subliminals a les cançons del White Album i concretament Helter Skelter era la peça clau d’aquesta teoria. Les reverberacions i els son incongruents que acompanyaven la música al llarg del tema i les frases sense lògica que formaven els seus versos van ser el combustible ideal per acabar d’encendre el seu deliri. Manson va interpretar que el quartet de Liverpool eren els quatre genets de l’apocalipsi decidits a exterminar a tothom.

Però el Helter Skelter predit per Manson semblava que no arribava tan depressa com esperava, així que va decidir mirar d’accelerar-lo una mica enviant quatre membres de la secta a assassinar a rics i famosos, amb l’objectiu de culpar els Panteres Negres i iniciar així la guerra racial que creia que havia de desencadenar el principi de la fi. La data triada va ser la nit del 8 d’agost i les víctimes, les persones que aquell vespre eren a la casa del 10050 de Cielo Drive, que el cineasta Roman Polanski i la seva dona, l’actriu Sharon Tate, tenien llogada a Beverly Hills. 

Les instruccions de Mason van ser clares: entrar a la vivenda i destrossar de la manera més truculenta a tots els presents. El resultat, quatre víctimes mortals brutalment assassinades a cops de peu, trets i ganivetades: Sharon Tate, embarassada de vuit mesos; Jey Sebring, antiga parella de Tate i reconegut perruquer de Hollywood; el guionista polac Voytek Frykowski;  i Abigail Folger, hereva de l’empresa cafetera Folgers. El director de cinema, que es trobava de viatge a Europa localitzant per a la seva propera pel·lícula, i el productor musical Quincy Jones i l’actor Steve McQueen que també estaven convidats a la vetllada però que finalment no hi van assistir, es van salvar de la carnisseria. Els cossos inerts i perforats de les quatre víctimes van ser trobats l’endemà al matí per la majordoma dels Polanski en un escenari desolador i on escrit a la nevera amb sang s’hi podia llegir “Healter Skelter” (sic). Tot i l’errada ortogràfica, a ningú se li va escapar que aquestes dues paraules com a signatura del crim feien referència a la cançó dels Beatles.