GIRL FROM IPANEMA
Stan Getz & Astrud Gilberto
S'inaguren els Jocs Olímpics de Río de Janeiro (2016)
Una tarda de 1962, el compositor Tom Jobim i el poeta Vinicius de Moraes es van trobar com feien sovint en una de les terrasses més famoses del barri carioca d’Ipanema. Mentre xerraven i bevien plegats, va passar per davant seu una jove d’una bellesa tan enlluernadora que va fer que tots dos quedessin bocabadats. Després d’aquell primer impacte, i des de la mateixa taula, la van veure passar un parell de cops més en les següents setmanes, causant en ells el mateix efecte encisador. La noia tenia 17 anys i es deia Heloísa Eneida Menezes Paes Pinto, però tothom la coneixia simplement com Helô Pinheiro. Tobin i de Moraes la van convidar a seure amb ells però ella, tot i sentir-se afalagada, es considerava massa jove i tímida per acceptar la invitació. Els dos artistes van entendre la seva resposta però van marxar cap a casa amb la necessitat d’escriure-li una cançó.
La primera gravació que existeix del tema és d’una sessió en directe en un club nocturn de Copacabana anomenat Au Bon Gourmet. En aquesta primera versió, a banda de Jobim i De Moraes hi van participar João Gilberto, Os Cariocas, Otávio Bailly i Milton Banana. Però la popularització de Garota de Ipanema o Girl from Ipanema (segons l’idioma de la versió) va arribar quan la primavera de 1963 Stan Getz i João Gilberto la van enregistrar acompanyats de Jobim al piano per a l’àlbum Getz/Gilberto.
A mida que aquella peça anava fent-se famosa, cada cop més gent es preguntava qui devia ser aquella noia de qui parlava la cançó. Finalment, amb la voluntat de desvetllar el misteri, De Moraes va localitzar la mare de la jove i li va explicar que s’havia inspirat en la seva filla per escriure la lletra del tema. La revelació va agafar-la per sorpresa. I un cop es va fer pública la seva identitat, la vida d’Helô Pinheiro es va transformar i va passar de ser una desconeguda estudiant de magisteri a ser coneguda per tothom. Ben aviat es va convertir en centre de totes les mirades i periodistes de tot el país li demanaven de fer entrevistes i sessions fotogràfiques. Va fer de model, d’actriu, de presentadora de televisió, de representant d’una marca de roba i fins i tot va fer de model per a la revista Play Boy.
Amb els temps, s’ha convertit en una de les melodies brasileres més conegudes arreu del món i en una de les cançons més versionades de la història. Frank Sinatra, Cher, Ella Fitzgerald o Amy Winehouse són alguns dels artistes que n’han fet les seves pròpies interpretacions. La cançó ha passat a ser un símbol de la platja d’Ipanema i, de fet, una institució de Rio de Janeiro i un símbol del Brasil. Per això no és d’extranyar que quan la ciutat va acollir la celebració dels Jocs Olímpics el 2016, fos una de les cançons triades per a la cerimònia d’inauguració. Aquell 5 d’agost l’escollida per ser la noia d’Ipanema va ser Gisele Bündchen. La model brasilera va atravessar el mític estadi de Maracaná desfilant al ritme de les notes de la cançó interpretades al piano pel net de Tom Jobim davant l’atenta mirada dels 3.000 milions de persones que van seguir l’esdeveniment per la televisió.