FOLSOM PRISON BLUES
Johnny Cash
Neix el director de cinema Crane Wilbur (1886)
A les dècades dels quaranta i cinquanta van proliferar les produccions de Hollywood sobre la brutalitat dels sistema penitenciari americà. Eren pel·lícules amb guions ambientats en el món carcerari, que presentaven una realitat desconeguda per a la majoria dels ciutadans i que, a banda del seu objectiu d’entreteniment, sovint aportaven també una invitació a la reflexió sobre aquella situació. Un d’aquests títols va ser Inside The Walls of Folsom Prison, una cinta del director americà Crane Wilbur el 1951 ambientada a la presó estatal californiana de Folsom durant els anys vint i on s’abordaven el mètodes violents i tortuosos a què eren sotmesos els reclusos.
Quan es va estrenar la pel·lícula el cantant de country Johnny Cash era a la República Federal Alemanya servint a les Forces Aèries dels Estats Units com a oficial de comunicacions amb la tasca d’interceptar els missatges en morse dels soviètics. Va ser allà, en un cinema de la ciutat bavaresa de Landsberg, on va veure el llargmetratge, quedant impressionat per aquella història protagonitzada per Steve Cochran i David Brian. Les escenes d’Inside The Walls of Folsom Prison van quedar gravades en la ment d’aquell jove soldat que començava a compondre amb la guitarra i van acabar inspirant una de les cançons del seu àlbum de debut: Folsom Prison Blues. Anys més tard, Cash recordaria que la violència que havia vist en aquella cinta li va crear la necessitat d’expressar el que pensava que era viure en una presó, però que mai s’hagués pensat que, a partir d’aquella cançó, establiria una relació tan especial amb el centre penitenciari que la va inspirar.
Inaugurada l’estiu de 1880 la presó estatal de Folsom és la segona més antiga de Califòrnia i un dels primers centres carceraris de màxima seguretat del país. Agafant com a referència la pel·lícula de Wilbur, Cash va compondre el tema relatant la història fictícia de l’empresonament d’un delinqüent i el va presentar el desembre de 1955. Folsom Prison Blues va tenir molt bona rebuda i en poques setmanes va arribar al top 5 de les llistes americanes. L’èxit de la cançó va contribuir enormement al coneixement d’aquest músic, que en els anys següents es va guanyar el sobrenom d’el rei de la música country , convertit en una autèntica icona d’aquest gènere.
Però la història de Johnny Cash amb la presó de Folsom va anar molt més enllà de la cançó que li va dedicar. Criat en una família que va patir penúries econòmiques durant la Gran Depressió dels anys trenta, aquest músic d’Arkansas sempre es va identificar amb els més desfavorits. Es preocupava per la gent del camp, els treballadors industrials, els nadius americans i les persones que vivien en situacions complicades. En aquest context, d’ençà que va escriure Folsom Prison Blues es va interessar per la realitat que es vivia als centres penitenciaris americans i fins i tot en va visitar un parell, on va interpretar alguns dels seus temes. Satisfet amb l’experiència, a mitjans dels anys seixanta Cash va començar a treballar en una idea una mica més ambiciosa que tocar quatre cançons amb la seva guitarra: gravar un concert en viu dins de Folsom.
D’entrada, el projecte no va entusiasmar als responsables de la seva discogràfica, però finalment van cedir a la insistència del músic i el 13 de gener de 1968, Johnny Cash va oferir dos concerts pels reclusos de Folsom en un escenari improvisat habilitat al menjador de la presó. Acompanyat de la seva banda The Tennessee Three, el músic Carl Perkins i la seva inseparable dona June Carter, Cash va tocar una vintena de cançons a cada funció, de les quals se’n van triar quinze de la primera i dues de la segona per editar l’àlbum que es va titular At Folsom Prison. Una d’aquestes peces és Greystone Chapel, un tema escrit per un dels reclusos de Folsom anomenat Glen Sherley. La nit abans del concert el mossèn de la presó va fer arribar a Cash aquesta composició i el músic va decidir incloure-la al repertori.
El disc que recollia aquell concert carcerari va sortir al mercat el maig de 1968 i tant l’àlbum com la cançó que n’inspirava el nom van arribar al número u de les llistes americanes de country d’aquell any. Un quart de segle més tard, At Folsom Prison va ser escollit com un dels 50 treballs discogràfics que s’incorporarien al registre nacional de la llibreria del congrés dels Estats Units, reconeixent així no només la seva qualitat musical sinó també la dimensió social que va tenir aquest concert