ENOLA GAY
OMD
Es llança la bomba atòmica sobre Hiroshima (1945)
Quan el seu fill es va allistar a l’exèrcit, poc es podia imaginar Enola Gay Tibbets que es convertiria en la mare del pilot encarregat de llançar la bomba atòmica sobre Hiroshima. I menys encara que ho faria des d’un avió que portaria el seu nom.
Paul Tibbets s’havia allistat com a cadet de l’exèrcit de l’aire dels Estats Units el 1937 i al cap de 6 anys, en plena Segona Guerra Mundial i ja com a comandant, es va convertir en un dels pilots que més experiència tenia en avions pesats. Les seves nombroses incursions aèries en l’Europa ocupada i les 400 hores de vol que posteriorment va acumular a bord d’un B-29, van fer que fos escollit per entrenar una unitat especial que s’havia d’encarregar de la supervisió de les modificacions que calia fer a aquest model de nau per tal que pogués transportar la bomba que havia de posar fi a la guerra. El dia previ al llançament, mentre ultimaven els preparatius de la històrica missió, Tibbets va assumir el comandament del bombarder i el va fer rotular amb el nom de la seva mare en un gest que, a banda de ser un homenatge a la dona que l’havia dut al món, era molt escaient per transportar un projectil que havia estat batejat com Little Boy (nen petit).
A les 8:15 del 6 d’Agost de 1945, tal i com estava previst, es va produir el llançament. L’Enola Gay va deixar anar la bomba des d’una altura de 9.450 metres i 43 segons més tard, quan el cap nuclear es trobava a 600 metres d’Hiroshima, la van fer detonar. L’onada de foc resultant de l’explosió va volatilitzar tota la fusta, la carn i fins i tot l’acer que va trobar al seu pas. Dos enormes bolets apocalíptics es van alçar sobre la ciutat japonesa a més de 13.000 metres sobre les cendres radioactives. I en un diàmetre d’uns 12 quilòmetres no va quedar res viu. Les autoritats nipones van determinar que el 69% dels edificis van sers destruïts, 80.000 persones van morir i 70.000 més van resultar ferides.
La diversitat d’opinions respecte el llançament de la bomba atòmica sobre Hiroshima i tres dies més tard sobre Nagasaki, va generar una polèmica aferrissada entre els que defensaven que el seu ús havia aconseguit escurçar la guerra i per tant salvar més persones que no va pas en va matar; i els que ho consideraven una acció inhumana i totalment reprobable que havia costat la vida de moltes persones innocents. Aquesta controvèrsia segueix oberta encara avui dia i ha estat tractada en diferents manifestacions artístiques al llarg de la història, especialment en el cinema i la literatura. En el camp musical, un bon exemple és Enola Gay, la que probablement sigui la cançó més famosa de la banda britànica de música electrònica Orchestral Manoeuvres in the Dark, més coneguda per les seves sigles OMD.
El cantant i baixista del grup Andy McCluskey va agafar el nom d’aquell avió des del qual 35 anys abans s’havia fet el llançament de Little Boy per titular la cançó antibel·licista que va convertir-se en el quart senzill del grup i un dels temes inclosos en el seu segon àlbum d’estudi, Organisation. La lletra de la cançó es refereix directament a la bomba i interpel·la a l’oient amb frases sobre si aquella va ser una decisió correcta. “It’s 8:15 and that’s the time that it’s always been” (Són les 8:15h i és l’hora que sempre ha estat), diu en un dels seus versos en al·lusió directa a l’hora del llançament. En un altre es pregunta ”Is mother proud of ‘Little Boy’ today?” (Deu estar la mare orgullosa del ‘Nen Petit’ avui?). La publicació d’Enola Gay va coincidir amb una altra polèmica al voltant de la decisió de la llavors Primera Ministra britànica, Margaret Thatcher, de permetre que els Estats Units estacionessin míssils nuclears al seu territori. Un context molt oportú pel llançament d’una bomba musical com va ser Enola Gay aquell 1980.