DRESS BLUES

Jason Isbell

Finalitza la Guerra de l'Iraq (2011)

La matinada del 18 de desembre, en un esctricte secret, 500 soldats americans marxaven de l’Iraq posant fi a gairebé nou anys de presencia militar dels Estats Units en aquest país d’Orient Mitjà. Coneguda com la Segona Guerra del Golf, el conflicte havia començat el març de 2003 amb la invasió ordenada per George W. Bush, que sostenia des de feia temps que el govern iraquià amagava armes de destrucció massiva. Aquests arsenals mai no van aparèixer, però van desencadenar una situació bèl·lica on s’estima que hi van morir prop de 2,5 milions de persones, de les quals prop de 4.500 eren soldats americans. A un d’aquests soldats, Matthew Conley, el cantant i guitarrista Jason Isbell va dedicar la seva cançó Dress Blues, un dels temes del seu àlbum de debut en solitari després de sis anys formant part de la banda de southern rock Drive-By Truckers.

Isbell i Conley s’havien conegut a l’institut. Tot i que anaven a cursos diferents, van coincidir a l’equip de futbol americà de l’escola de Green Hill, una petita població d’Alabama i durant una època van tenir força relació. Però amb els anys, es destins de tots dos van seguir camins ben diferents, i mentre el primer va llançar-se al món de la música, el segon, que era uns quants anys més jove, va optar per fer camí en la carrera militar. Durant el conflicte de l’Iraq, Conley va passar llargues temporades defensant aquell territori que el seu govern l’havia enviat a alliberar. I en una d’elles, quan tot just faltava una setmana pel seu vint-i-dosè aniversari, un dispositiu que va explotar a prop del Humvee en què viatjava va acabar amb la seva vida.

La mort de Matthew Conley va colpejar la comunitat de Green Hill. Jason Isbell se’n va assabentar per la seva mare, que li va explicar per telèfon com d’emotiu havia estat el funeral. Impactat per aquella notícia i les seves circumstàncies, Isbell va agafar llapis i paper i es va posar a escriure Dress blues. La cançó està inspirada doncs en Conley, però és un tribut a tots els soldats caiguts que no han pogut tornar a casa. En aquest sentit homenatge, el músic va fer servir un joc de paraules a partir de Dress Blue (és el nom amb què es coneix l’uniforme oficial dels marines americans) i blues, en relació a l’estil musical en què es basa la peça i a les connotacions que té de melancolia i tristesa.