DON’T CRY FOR ME ARGENTINA
Madonna
Eva Perón visita Espanya en viatge oficial (1947)
El 8 de juny de 1947, en plena dictadura franquista, els carrers de Madrid es van omplir de ciutadans que sortien a rebre el cotxe que traslladava Eva Duarte Perón des de l’aeroport de Barajas fins al Palacio del Pardo. Evita, que era com es coneixia popularment a la primera dama argentina, havia arribat a la capital espanyola en viatge oficial en un dels moments més durs del règim franquista. L’autarquia que vivia el país colpejat encara pels efectes de la postguerra, feia que la fam fos encara un problema greu entre la població. I en aquest context tan gris, la visita de la dona del president argentí es va viure com un bri de llum i esperança, tant per la bellesa i la simpatia personal que emanava, com per l’important carregament de carn, cereals i llegums que l’acompanyava i que era fruit de la col·laboració econòmica a què havien arribat Argentina i Espanya. Políticament, l’acord tenia diferents lectures als ulls de la comunitat internacional i potser per això Juan Domingo Perón va pensar que enviar la seva carismàtica esposa com a ambaixadora era la millor estratègia que podia seguir en aquesta delicada missió d’establir una aliança comercial amb una dictadura hereva directa del feixisme.
A banda de les recepcions i els actes oficials amb què la van tenir ocupada durant la seva visita, Evita va voler visitar els barris més humils i es va interessar per la situació de les famílies més necessitades. Amb la seva gran capacitat discursiva i la gran dosi d’humanitat que la caracteritzava, no va arronsar-se a l’hora d’abordar temes delicats per al règim franquista com la denúncia de les desigualtats socials o de la situació de la dona a les classes populars. Aquesta actitud, d’una banda incomodava enormement a Franco que com a amfitrió va haver d’empassar-se que la seva convidada, amb idees massa d’esquerres i a més dona, exercís un magnetisme tan gran entre les masses. I de l’altra, indignava els espanyols que s’havien exiliat a Argentina durant la guerra i que veien com amb aquella visita s’intentava blanquejar el règim franquista.
Tot i el resplendor que va emanar durant els sis dies que va durar la seva visita a Espanya, Evita feia ja alguns mesos que havia començat a patir els primers efectes del càncer de coll uterí que cinc anys més tard acabaria amb la seva vida. Es desmaiava sovint i estava començant a perdre pes, però amb la força emocional que la caracteritzava es negava a aturar la seva agenda de compromisos i continuava dedicant tot el temps que podia a mirar d’ajudar els més desvalguts. I així ho va intentar fer fins els seus últims dies, quan el 26 de juliol de 1952, després d’una intensa lluita contra la malaltia, va morir a Buenos Aires amb només 33 anys.
El seu encant natural i el seu carisma polític va convertir la seva figura en tota una icona i en inspiració de gran quantitat d’obres artístiques, tant a l’Argentina com arreu del món. Una de les més famoses és el musical que Andrew Lloyd Webber i Tim Rice li van dedicar el 1975 i que el 1996 Alan Parker convertiria en l’exitosa versió cinematogràfica d’Evita protagonitzada per Madonna. Aquesta adaptació va guanyar importants premis internacionals i va consagrar a la cantant americana com una artista fiable i versàtil, que amb la seva extraordinària interpretació va rebatre totes les crítiques que havia aixecat la seva elecció per al paper.
Madonna havia manifestat en diverses ocasions la il·lusió que li faria poder fer algun donar vida a Eva Perón, així que quan va assabentar-se que Parker tenia intenció de portar al cinema el musical no va dubtar en escriure-li una carta per demanar-li que donés el paper. La cantant ja havia demanat abans ajuda als compositors d’Evita per mirar de comptar amb el seu vist-i-plau. I malgrat les reticències inicials que hi havia sobre si podria desenvolupar-se bé en el registre gairebé operístic en què estaven compostes les cançons, finalment van decidir confiar-hi. Madonna es va sotmetre a un intens entrenament vocal durant mesos que la va ajudar a cantar en un registre més alt del seu habitual i que no havia fet servir fins aquell moment. I el resultat de tota aquella feina es va poder apreciar en la interpretació que va fer de tots els temes i que va obtenir el reconeixement unànim de la crítica per aquest treball.
D’entre totes les peces que Madonna va cantar a la pel·lícula, sense dubte la més coneguda és sense dubte Don’t Cry For Me Argentina. Tema icònic tant del musical com de la pel·lícula, representa un emotiu discurs d’Evita al balcó de la Casa Rosada la nit que Perón va guanyar les eleccions presidencials de 1946. Aquell vespre, davant una multitud entregada a la seva figura, Eva Perón es convertia en la primera dama d’Argentina i cinquanta anys més tard en una fidel reproducció d’aquella escena, Madonna reivindicava la seva excel·lència artística alhora que complia un dels seus somnis.