COME WHAT MAY

Ewan McGregor & Nicole Kidman

S'estrena 'La Traviata' de Verdi (1853)

Una nit del París de 1900, un bohemi escriptor s’enamora de l’estrella principal del Moulin Rouge. La sedueix amb la seva poesia però, a causa d’un malentès, la noia el confon amb un duc milionari que ha de convèncer per a que financiï un dels seus espectacles. L’amo del teatre amenaça el jove i ella per salvar-lo li trenca el cor. Al final es destapa tot, però quan sembla que l’amor triomfa entre tots dos, l’artista acaba morint per una malaltia contra la que havia estat lluitant en secret. És el guió de Moulin Rouge, la pel·lícula dirigida per Baz Luhrmann el 2001 i interpretada per per Ewan McGregor i Nicole Kidman. Però canviant-hi alguns detalls, és fàcil reconèixer en aquesta història l’argument de La Traviata.

Composta per Giuseppe Verdi a mitjans del S.XIX, aquesta és una òpera concebuda a partir del llibret que Francesco Maria Piave va escriure basant-se en la novel·la La Dama de les Camèlies d’Alexandre Dumas, el fill de l’autor d’Els Tres Mosqueters. Avui és una de les òperes més populars  arreu del món, però quan es va estrenar el 6 de març de 1853 a La Fenice de Venècia, la funció va ser un autèntic desastre. Durant la representació el públic va burlar-se de la soprano Fanny Salvini-Donatelli perquè, tot i ser una cantant aclamada, va considerar que amb 38 anys era massa gran per interpretar el paper de la protagonista i que el seu sobrepès no feia creïble el personatge, que al final de l’obra mor de tuberculosi. Els cronistes de l’època expliquen que el desacord dels assistents amb la posada en escena de La Traviata es va manifestar al llarg dels seus tres actes. Relaten que Verdi havia provat de convèncer el gerent del teatre per a que donés el paper a una altra cantant, però no ho va aconseguir i la representació va acabar amb les riallades d’un pati de butaques, que no va saber apreciar el tràgic final de la història. L’endemà de la funció, el compositor va escriure una carta a un amic seu on li explicava: “La Traviata, anit un fracàs. Error meu o dels cantants? El temps ho dirà”.

Salvant les distàncies, l’estrena de Moulin Rouge un segle i mig més tard també va generar certes reaccions contradictòries. La pel·lícula recuperava un gènere, el del cinema musical, que feia temps que estava en desús i el seu plantejament no va convèncer per igual a tota la crítica. Pràcticament, no es van compondre cançons pel film, sinó que es van recuperar temes de pop i el rock que es van fer encaixar de forma més o menys justificada en l’argument. D’entre les poques que es van crear originalment, ‘Come What May’ va ser la més exitosa.

Inicialment havia de ser per a Romeo + Julieta, la versió cinematogràfica que el mateix Luhrmann va fer de l’obra de William Shakespeare el 1996. Però al final se la va guardar per convertir-la cinc anys més tard en el gran tema romàntic de Moulin Rouge amb la interpretació del tàndem McGregor-Kidman. La cançó pren el títol d’una frase de Macbeth (una altra de les obres clau de Shakespeare) i té un paper important en el guió, ja que és el tema que escriu Christian, el protagonista, quan es descobreix la relació prohibida que té amb Satine, la diva que li ha robat el cor. El jove l’inclou en el musical que està escrivint en aquell moment, de manera que, cada cop que algun d’ells la canta, es declaren en secret el seu amor.