CANDLE IN THE WIND
Elton John
Es publica 'El retrat de Dorian Grey' (1890)
El de 1997 va ser un estiu molt difícil per a Elton John. El 15 de juliol es llevava destrossat per la notícia de l’assassinat del seu amic Gianni Versace, que va ser tirotejat davant la seva mansió de Miami Beach mentre tornava de la seva passejada matinal diària. I un mes i mig més tard, el 31 d’agost, la princesa Diana, amb qui el músic mantenia una estreta amistat, moria en un accident de trànsit a París intentant esquivar els paparazzi que perseguien el cotxe on viatjava amb la seva parella, el magnat egipci Dodi Al-Fayed. Com no ho podia fer d’una altra manera, Elton John va homenatjar aquests dos éssers estimats amb la seva música. A Versace li va dedicar The Big Picture, l’àlbum que va publicar aquella mateixa tardor. A Lady Di li va adaptar la lletra de Candle in the Wind, en una versió que ell mateix va interpretar al piano al funeral de la princesa de Gal·les.
Publicada el 1973 al disc Goodbye Yellow Brick Road, Candle in the Wind és un tema fruit de la col·laboració habitual entre Elton John i Bernie Taupin. El lletrista va escriure-la inspirant-se ne una frase que va sentir en un tribut a Janis Joplin, on es referirien a la cantant com a “candle in the wind” (una espelma encesa al vent), com a metàfora de la seva curta i intensa vida. Captivat per la força d’aquella imatge, Taupin va agafar aquella expressió com element central d’una cançó que fa referència a una altra llegenda de mort prematura: Marilyn Monroe.
De tota manera, malgrat que Marilyn apareix citada a la cançó i n’és la protagonista, Bernie Taupin va explicar que aquest no és un tema dedicat a l’actriu americana, sinó que va agafar la seva figura com a icona per reflexionar sobre la mort inesperadament jove d’alguns artistes. Tal i com ell mateix va puntualitzar, hagués pogut parlar de Sylvia Plath, Virginia Woolf, James Dean, Jim Morrison o qualsevol altre escriptor, actor o músic que al morir jove deixa fixada en l’imaginari col·lectiu la seva imatge detinguda en el temps. De fet, Taupin recupera en aquesta idea el concepte de l‘eterna joventut abordat per Oscar Wilde a El Retrat de Dorian Gray, on l’autor descriu l’obsessió del seu protagonista per mantenir-se jove i bell per sempre.
Lluny dels pactes amb forces malèfiques i diabòliques que planteja Wilde a la seva novel·la, a Candle in the Wind, el lletrista d’Elton John va voler posar l’accent en totes aquelles vides truncades pel destí en un moment més avançat del previst. Per això, quan el músic britànic li va comentar que volia adaptar la lletra per homenatjar a la seva amiga Diana no va tenir cap dubte d’ajudar-lo. A la princesa de Gal·les li agradava molt aquesta cançó i havia comentat en alguna ocasió que s’hi sentia molt identificada, especialment pels versos que fan referència a l’assetjament dels mitjans de comunicació. El destí va voler que trobés la mort de manera inesperada en un túnel precisament intentant esquivar la premsa pels carrers de la capital francesa. Tenia 36 anys, la mateixa edat que tenia Marilyn quan va ser trobada morta per una sobredosi de barbitúrics al dormitori de casa seva.