BREAKFAST IN AMERICA
Supertramp
Neix l'actriu Kate Murtagh (1920)
A finals de març de 1979 la banda britànica Supertramp presentava el senzill que donava nom al seu sisè àlbum d’estudi: Breakfast in America. Era un tema que havia escrit Roger Hodgson abans d’incorporar-se a Supertramp en resposta a l’anunci que Rick Davies havia publicat a la revista Melody Maker i a través del qual buscava músics per formar una banda. Quan la va rescatar al cap d’uns anys, Davies li va demanar que tornés a escriure la lletra per actualitzar aquells versos que tenien més d’una dècada, però Hodgson s’hi va negar i la van acabar gravant tal qual havia estat creada, relatant la història d’una persona que mai ha estat als Estats Units i que fantasieja amb l’imaginari del país. A més, en aquell moment, la temàtica de la Breakfast in America tenia certa gràcia, ja que alguns membres de la banda acabaven d’instal·lar-se als Estats Units fugint de la pressió fiscal a què estaven sotmesos al Regne Unit, un element que de ben segur va influir en què finalment aquest fos el títol també del disc.
En el moment de la gravació de Breakfast in America, les relacions entre Hodgson i Davies començaven a ser tenses però això no va impedir que de l’estudi en sortís el treball més exitós de la banda, un àlbum que amb més de 18 milions de còpies s’ha convertit en un dels més venuts de la història. Però a banda de la qualitat de la seva selecció musical, el disc va comptar amb un element de màrketing que va contribuir en la promoció: la seva portada. L’autor del concepte i la creació artística d’aquesta carta de presentació gràfica de Breaksfast in America és Mike Doud, un dissenyador habitual de bandes britàniques que enregistraven als Estats Units i que per a aquest treball va disposar de total llibertat per treballar la seva proposta. L’únic que van demanar els músics, igual que ja havien fet en els seus àlbums anteriors, va ser que les seves fotos no apareguessin a la portada. La seva petició es va respectar però finalment el dissenyador els va convèncer per a que sortissin a la contraportada esmorzant a la barra d’un restaurant de Los Angeles, mentre cadascun d’ells fullejava un diari de la seva ciutat natal i que Doud va fer que els enviessin des del Regne Unit.
Després de descartar diverses idees al voltant d’elements icònics americans per treballar el frontal de l’àlbum, Mike Doud va centrar-se en la primera imatge que podria tenir qualsevol persona que arribés volant a Nova York de bon matí: l’illa de Manhattan i l’Estàtua de la Llibertat vistes de la finestreta de l’avió. A partir d’aquí, va començar a dissenyar la composició a partir de dos conceptes. D’una banda, representar els edificis de Manhattan amb objectes de parament de cuina. De l’altra, convertir l’Estàtua de la Llibertat en una cambrera servint esmorzars. Per a la realització del primer es va construir una estructura de polietilè pintada de blanc d’on emergien capses de cereals, tasses, setrilleres, ampolles de llet, pots de salsa, coberts i d’altres objectes que es poden trobar en una taula parada per esmorzar. Per a la representació del segon, es va crear el personatge d’una cambrera anomenada Libby que sosté un suc de taronja a la mà esquerra mentre a la dreta hi duu el menú d’un hipotètic bar on s’hi pot llegir “Breakfast in America”. La dona simbolitza l’Estàtua de la llibertat; el suc, la torxa que la corona; i el menú, la placa amb la data de la independència dels Estats Units. Per trobar la model adequada per encaixar en aquesta composició, es va recórrer a una agència especialitzada en perfils fora dels estàndards habituals. I així és com van localitzar Kate Murtagh, una actriu de gran somriure i formes voluptuoses que havia participat en sèries de televisió com Luz de Luna, Autopista al Cielo, La Familia Monster o La Dimensió Desconeguda i que també havia tingut algun petit paper en pel·lícules com Esmorzar amb Diamants, Adéu, nena o Blue Hawaii.
La portada de Breakfast in America va ser molt elogiada des del moment del seu llançament i reconeguda amb el Grammy d’aquell any al millor disseny. Dues dècades més tard, aquesta icónica imatge va tornar a ser notícia, quan alguns van assenyalar que havia estat una predicció de l’atemptat de l’11S. La finestra de l’avió vaticinaría el vehicle elegit per perpetrar la massacre; i el títol de l’àlbum faria referència a la primera hora del matí, que és quan es van estavellar els dos aparells. Però l’element més desconcertant de tots era descobrir que al reflectir la portada en un mirall sembla que la “U” i la “P” del “Supertramp” que apareix a la part superior, justament sobre les caixes de cereals que representen les Torres Bessones, formen un 11/9.
