BLUE VELVET
Bobby Vinton
S'inaugura el Jefferson Hotel de Richmond, a Virginia (1895)
Un cel de blau intens. Una valla de jardí de fusta blanca. I unes roses vermelles que es balancegen lleugerament amb el vent. I de sobte uns cors sobre una melodia inconfusible cantant “Bluuuuue Veeeeeelvet, oh, oh oh”. Amb aquesta escena lluminosa i afable arrencava el thriller psicològic amb nom de cançó amb què el 1986 va sorprendre David Lynch que li va valer la seva segona nominació a l’Oscar com a millor director.
Blue Velvet, el tema que va donar nom a la pel·lícula, va ser escrita per Bernie Wayne i Lee Morris el 1950 i enregistrada l’any següent per Tony Bennet. Però qui la va fer realment popular va ser Bobby Vinton, quan el 1963 va decidir fer-ne una versió que la crítica musical ha coincidit en considerar com una de les millors cançons del S.XX. Quan dues dècades més tard, Lynch va recuperar la reinterpretació de Vinton y la va convertir en protagonista del seu film, Blue Velvet va ser redescoberta per tota una nova generació que l’ha incorporat com a part de la banda sonora de les seves vides.
La gènesi d’aquest clàssic cal buscar-la a la ciutat de Richmond, concretament a l’Hotel Jefferson, un establiment fundat per l’empresari Lewis Ginter a finals del S.XIX amb l’objectiu d’afavorir el desenvolupament econòmic de la capital de Virginia. I és que va ser estant allotjat en aquest hotel que Bernie Wayne va inspirar-se per escriure Blue Velvet. El compositor tornava al Jefferson després d’un sopar quan, de sobte, va veure una dona amb un vestit de vellut blau que participava en una festa que se celebrava al mateix hotel. La visió d’aquella figura femenina i especialment la roba que portava va activar ràpidament el procés creatiu de Wayne, que tan bon punt va arribar a la seva habitació va agafar llapis i paper i va escriure la lletra de la cançó.
Quan Bernie Wayne i Lee Morris, que va encarregar-se de compondre’n la música, van portar el tema a Columbia Records per veure qui podia estrenar-lo, a la responsable de la discogràfica només li va caldre escoltar el primer vers (“she wore blue velvet…”) per dir-los que aquella peça estava feta a mida per a Tony Bennet. La parella d’autors van preguntar si no volia acabar d’escoltar la peça abans de prendre la decisió, però la resposta que van rebre els va deixar clar que la decisió estava presa i que seria el crooner de Queens l’escollit per llançar Blue Velvet acompanyat per l’orquestra de Percy Faith. Llançada com a senzill el setembre de 1951, aquesta primera gravació va situar-se al top 20 de les llistes d’èxits.
Durant els anys següents diversos artistes van versionar Blue Velvet, sent la que van gravar The Clovers el 1955 la interpretació més destacada de totes les que es van fer. Aquesta banda vocal va aconseguir col·locar el tema a la posició 14 de la llista Billboard, posicionant-lo així com un dels discs més venuts d’aquesta formació de Rhythm and Blues. Sense dubte però la versió més exitosa arribaria vint anys més tard de la mà de Bobby Vinton, l’únic artista que ha aconseguit convertir la cançó en un número 1. L’estiu de 1963 Vinton portava de cap publicar un àlbum que recopilés temes que en el seu títol continguessin la paraula “blue”. A l’assabentar-se d’aquesta cerca, un editor amic seu li va suggerir que inclogués a la llista Blue Velvet. Vinton no coneixia el tema, així que va donar un dòlar a la seva secretària i la va enviar a la botiga de discs més propera a comprar-lo. Una hora més tard, i en dues úniques preses, el cantant va enregistrar la cançó sense gaires expectatives. Poc es podia imaginar llavors Bobby Vinton que la seva versió de Blue Velvet esdevindria la més famosa de totes les que mai s’han fet d’aquesta composició.