BLUE MOON

Sha na na

S'estrena la pel·lícula Hollywood Party (1934)

Blue Moon és una d’aquelles cançons clàssiques que s’ha acabat convertint en una balada estàndard. La van escriure Richard Rodgers i Lorenz Hart el 1934 per encàrrec de la Metro Goldwyn-Mayer (MGM) per Hollywood Party, una pel·lícula musical protagonitzada per estrelles com Stan Laurel, Oliver Hardy, The Three Stooges, Jimmy Durante o Micky Mouse amb la veu del mateix Walt Disney. Van titular la peça Prayer, ja que havia de servir per acompanyar una escena en què Jean Harlow resava per aconseguir el seu somni de convertir-se en actriu, però la lletra no va acabar de convèncer els productors i finalment la van deixar fora de la banda sonora d’aquest film. Mesos més tard, pensant que la melodia sí que era aprofitable, van canviar-li alguns versos i, rebatejada com The Bad in Every Man, la cançó es va fer servir en una escena de Manhattan Melodrama (estrenada a Espanya com a El enemigo público Nº1) on Sherley Ross la interpretava dalt de l’escenari d’un club nocturn.

En un inici, el tema no va tenir massa èxit però els responsables de la MGM va decidir donar-li una nova oportunitat. Tot i les reticències dels autors, li van tornar a canviar el títol i part de la lletra i en aquest nou format, ja sí com a Blue Moon, van decidir explotar-la comercialment, incloent-la en diferents pel·lícules amb connotacions ben diferents. A Una tarda al circ (1945) la cançó va trobar la seva expressió més artística, amb la interpretació de Harpo Marx a l’arpa. A Grease (1978), va servir per obrir el ball dels guanyadors del programa de televisió que s’emet en directe des de l’Institut Rydell i que es veu interromput per una escena còmica. I a Un home llop americà a Londres (1981) és el tema que se sent de fons durant l’angoixant transformació del personatge que interpreta David Naughton en un terrible animal. En un moment d’aquesta escena hi ha un pla d’un parell de segons on s’enfoca una figura de Mickey Mouse, en el que podria ser una referència a un dels personatges de la pel·lícula per a la que es va fer la cançó originalment tot i que no va arribar a incloure-s’hi.

En paral·lel a totes aquestes referències cinematogràfiques, el tema de Rodgers and Hart va ser objecte d’interpretació per part de nombrosos músics, cadascun dels quals li va donar a la peça un aire ben diferent. Entre les versions més exitoses, destaquen les que va fer artistes com Ella Fitzgerald, Billie Holliday, Elvis Presley, Frank Sinatra, The Marcels o Rod Stewart.