Green Day és una de les bandes responsables del renaixement i la popularització del punk rock als Estats Units com una part essencial de la cultura nord-americana. Les vendes massives que van aconseguir dels seus àlbums van generar l’obertura d’una onada de grups d’aquest estil musical que van agafar algunes de les cançons de la banda californiana com a referència. Basket Case n’és una.

Composta a finals de 1994, aquesta és una peça de caire autobiogràfic on el vocalista i guitarrista del grup Billie Joe Armstrong aborda els atacs d’ansietat que patia abans que li diagnostiquessin un desordre conegut com trastorn de pànic. Va arribar a pensar que acabaria tornant-se boig i que haurien d’ingressar-lo en un centre psiquiàtric. No és casualitat doncs que com a localització del videoclip oficial de la cançó triés una institució mental abandonada.

Armstrong canalitzava els sentiments que l’angoixaven a través de les seves creacions musicals Necessitava escriure una cançó sobre tot el que sentia perquè, com ell mateix va explicar fa uns anys, aquesta era l’única manera que se li acudia per intentar entendre què li passava.

Per descriure aquesta complicada barreja de pensaments, va ajudar-se del llibre El vigilant en el camp de sègol, la novel·la més famosa de Jerome David Salinger. L’autor americà ja havia servit d’inspiració al líder de Green Day un parell d’anys abans a Who Wrote Holden Caufield? on Armstrong va incloure-hi una cita directa a l’adolescent protagonista de moltes de les obres de Salinger. A Basket Case no hi ha cap referència explícita a El vigilant en el camp de sègol però alguns punts claus de la seva trama hi són ben presents. L’al·lusió a trobades amb una prostituta molesta, per exemple, provenen directament de la novel·la, així com els versos inicials de la cançó: “Do you have the time to listen to me, whine about nothing and everything, all at once?”. (Tens temps per escoltar-me, somicant sobre res i tot, tot alhora?).