ARE YOU GONNA BE MY GIRL?
Jet
Steve Jobs presenta l'iPod (2001)
De vegades, no hi ha millor campanya de marketing per a una banda que tenir la sort que un dels seus temes sigui escollit per posar música a un anunci. Especialment, si aquest es converteix en un dels spots més recordats d’una marca. I això és justament el que li va passar al grup austrailà Jet el 2001 quan Apple va decidir que el seu Are You Gonna Be My Girl fos el tema musical de la peça que va crear per promocionar a la televisió la seva nova joguina: l’iPod.
En un moment en què els formats MP3 estaven acostumant tothom a gaudir de la música en reproductors digitals, l’arribada de l’iPod va suposar un punt di’inflexió. I és que davant dels aparells cars, grans i incompatibles amb alguns arxius que llavors es venien, Apple llançava un dispositiu que, tal i com el va presentar Steve Jobs el 23 d’octubre de 2001, permetia “tenir la teva col·lecció sencera de música a la butxaca”. A banda del seu tamany reduït i la seva enorme capacitat d’emmagatzematge, l’iPod comptava amb els elements de disseny que diferenciaven tots els productes d’Apple i que en aquest dispositiu es materialitzaven principalment en dues innovacions: la seva pantalla monocrom, que permetia buscar i organitzar la música per diferents categories (cançó, autor, àlbum, llistes de reproducció…); i la ruleta tàctil i intuïtiva que incorporava i que permetia modular el volum fent lliscar el dit per sobre la superfície.
La irrupció de l’iPod al mercat va ser una autèntica revolució. I al llarg dels set anys següents, fins a l’arribada de l’iPhone el 2008, se’n van vendre prop de 400 milions d’unitats. La promoció comercial del nou dispositiu va comptar amb el suport d’una potent campanya publicitària, un dels spots de la qual segueix sent avui encara un dels més recordats de la marca.
L’anunci que es va fer originalment pel llançament de l’iPod aquella tardor de 2001 va complir amb l’objectiu de donar a conèixer el nou reproductor i les seves característiques, però no va tenir un impacte prou rellevant per l’entitat que tenia el producte que anunciava. Així que en la següent onada, coincidint amb la presentació de la nova generació de la gama el 2004, es va apostar per un concepte totalment diferent. L’agència encarregada de desenvolupar el projecte va idear una campanya centrada en la imatge de figures siluetejades sobre fons de colors llampants que ballaven la música que escoltaven a través dels nous dispositius. El blanc dels iPod i els cables dels seus auriculars contrastat amb el negre de les siluetes que els portaven va convertir l’anunci en icònic. I això va fer que la cançó escollida per a la peça esdevingués també en un dels protagonistes de la campanya.
Poc es podien imaginar els integrants de Jet quan van gravar Are You Gonna Be My Girl l’estiu de 2003 que aquest seria el tema que els catapultaria internacionalment. Formada a Melbourne un parell d’anys abans, aquesta banda de rock alternatiu havia inclòs el tema al seu primer àlbum d’estudi. En aquella època, el grup no era gaire conegut fora d’Austràlia, però la selecció de la seva cançó per a l’anunci de de l’iPod els va dur directes a la fama.
Gràcies a l’impacte de la campanya d’Apple, Are You Gonna Be My Girl ràpidament va escalar posicions en les principals llistes musicals americanes, on s’hi va mantenir durant diverses setmanes. El tema però no va estar lliure de polèmica per les similitud que presentava amb cançons existents. El patró que segueix la bateria i el riff de guitarra amb que arrenca Are You Gonna Be My Girl van fer que s’acusés Jet d’haver copiat Lust For Life, un tema d’Iggy Pop de 1977 que la dècada dels noranta reviuria gràcies a la banda sonora de Trainspotting. Però també va haver-hi qui va declarar que en la cançó hi s’hi podien reconéixer elements de l’inici de Screwdriver de The White Stripes.
Els músics australians van defensar-se al·legant que les seves influències a l’hora de compondre la cançó havien estat ben diferents. I assenyalaven que concretament provenien de dos clàssics sorgits del segell Motown: You Can’t Hurry Love de The Supremes i I’m Ready for Love, de Martha and The Vandellas. Fossin uns o altres, escoltant-los es pot comprovar que la cancó de Jet és l’evolució d’una melodia prèvia passada pel sedàs personal d’una banda que, gràcies a Apple, va encarrilar la seva trajectòria internacional.