AMAZING GRACE
Mahalia Jackson
Mor l'autor anglès John Newton (1807)
Amazing Grace és un dels himnes religiosos més rellevant de tots els temps. És una cançó amb què s’invoca a l’esperança en els pitjors moments que pot viure un ésser humà, com és afrontar la mort dels éssers estimats. I és un tema amb una significació especial per a la comunitat negra dels Estats Units, ja que expressa també la superació de tots els greuges patits al llarg de la seva història i que ha estat cantat per diversos artistes. L’origen de la peça però no té res a veure amb el seu status actual. I el que és més curiós encara és que va ser escrita per John Newton, un autor anglès blanc que havia estat traficant d’esclaus.
Newton havia nascut el 1725 en una família benestant de Londres i des de ben petit la seva vida va transcórrer al mar. El seu pare era capità de la marina mercant i el petit John amb només 11 anys va començar a acompanyar-lo en els seus viatges. L’objectiu patern era que fes carrera militar a la Royal Navy, però la seva rebel·lia innata i la conducta caòtica que tenia va acabar portant-lo cap a un altre rumb: el de la flota civil dedicada a comprar esclaus a l’Àfrica i portar-los als Estats Units.
En aquells anys de joventut, Newton va destacar pels abusos i el maltractament que inflingia tant als seus companys com als esclaus amb qui comerciava. Però la seva existència va fer un tomb el dia que en un dels seus viatges el va sorprendre una tempesta que va fer naufragar el vaixell on viatjava. Newton va despertar a mitjanit a la deriva i no va veure altra sortida que encomanar-se a Déu. Miraculosament va poder salvar-se i des d’aquell moment, en agraïment al que va considerar una intervenció divina, va reorientar la seva vida. Va deixar el joc, la beguda i la blasfèmia i, poc a poc, va anar compadint-se de les persones amb qui comerciava fins que va acabar retirant-se del negoci d’esclaus i convertint-se en pastor protestant.
Durant un temps es va recloure en sí mateix i va dedicar-se a reflexionar sobre la seva vida anterior, unes disquisicions que va recollir al fulletó Pensaments sobre la trata d’esclaus, on descrivia les terribles condicions dels vaixells negrers. Va ser la seva manera de demanar perdó per tots els errors de joventut i de posar el focus en aquesta indigna activitat comercial que des d’aquell moment es va dedicar a combatre. En aquella època va escriure també diversos càntics de component religiosa i que va publicar en un volum titulat Olney Hymns. Les composicions d’aquesta obra van fer-se força populars tant a les congregacions religioses d’Anglaterra com dels Estats Units, però de totes elles la que més va arrelar va ser Amazing Grace.
És difícil saber com sonava el tema en aquella època, ja que el cançoner de Newton no incloïa les partitures dels himnes que presentava i això feia que la melodia variés segons les localitzacions geogràfiques. El tema es va anar estenent en diferents adaptacions melòdiques fins que a principis del S.XIX algú va decidir acoplar la lletra composta per Newton a Amazing Grace a la música d’una altra cançó, un tema d’origen escocès titulat New Britain. Poc temps més tard, el musicòleg americà William Walker va recollir aquesta combinació en una recopilació de cançons que va publicar el 1835 i que es va fer molt popular durant la segona meitat del segle. L’obra de Walker va ser doncs la que va fixar la lletra i la música de la versió d’Amazing Grace que ha arribat fins als nostres dies.
La primera gravació de què se’n té constància és la que va enregistrar el grup coral Sacred Harp el 1922, però qui va marcar un abans i un després en la història d’aquest tema va ser Mahalia Jackson el 1947. Coneguda com La reina del góspel, aquesta cantant de Nova Orleans va ser qui, posant sentiment a cada vers, va donar-li el to que ha influït en totes les versions que se n’han fet posteriorment. L’èxit del single de Jackson va establir Amazing Grace com un referent discogràfic i radiofònic que poc a poc va sortir també de les esglésies i que als anys seixanta, interpretat per tota mena d’ artistes, va acabar convertint-se en un dels himnes del moviment dels Drets Civils.
Entrada la dècada dels setanta, Amazing Grace es va convertir en una de les cançons imprescindibles del repertori d’Aretha Franklin, qui va cantar-la fins al final dels seus dies en diferents actuacions. Des de llavors, artistes com Sam Cooke, Johnny Cash, Elvis Presley, o The Lemonheads n’han gravat les seves particulars versions. Fins i tot el president Barack Obama durant el seu segon mandat va entonar la cançó. Ho va fer en el funeral per les víctimes de l’atemptat racista perpetrat en una església de Charleston en qùe van morir 9 persones, entre les quals hi havia el senador demòcrata Clementa Carlos Pinckney. El gest d’Obama i la reacció de tots els assistents és un dels millors exemples de tot el que significa Amazing Grace.