AIN’T NO SUNSHINE
Bill Withers
S'estrena la pel·lícula 'Days of wine and roses' (1963)
Un any després de l’èxit de Breakfast at Tiffany’s, el director de cinema nordamericà Blake Edwards tornava a triomfar a la gala dels Oscars amb Days of wine and roses, una pel·lícula sobre una matrimoni que es veu arrossegat pels problemes amb la beguda. Protagonitzada per Jack Lemon i Lee Remick, la cinta va ser una de les grans premiades en la cerimònia celebrada el 1963 al Santa Monica Civic Auditorium, i tant els dos actors principals com la parella musical formada per Henry Mancini i Johnny Mercer, autors de la cançó principal del llargmetratge, van ser guardonats amb l’estatueta.
Aquesta història d’amor banyada en alcohol va ser precisament la que va inspirar una de les grans cançons del soul: Ain’t no Sunshine. Bill Withers va explicar en una entrevista que alternança entre els moments de fortalesa i debilitat que presentaven els dos personatges alcohòlics interpretats per Lemmon i Remick en aquest film va ser la guspira a partir de la qual va escriure el tema. Era l’any 1971 i aquest jove que havia crescut en una família d’origen humil en un poble miner de West Virginia intentant superar la seva tartamudesa escrivint i interpretant cançons es disposava a provar sort professionalment en el món de la música.
Després de passar nou anys a la Marina dels Estats Units, Bill Withereses va traslladar a Los Angeles on, mentre es movia per trobar algú que li donés una oportunitat, va trobar feina de mecànic en una fàbrica de recanvis d’avions. En la immensitat de la ciutat californiana, Withers finalment va aconseguir entrar en contacte amb alguns músics que havien treballat amb llegendes com Otis Redding o Wilson Pickett i va aconseguir enregistrar el seu primer àlbum, un treball que va titular amb un honest Just as I am. Conscient de les dificultats que comportava intentar triomfar en l’àmbit artístic, durant la gravació de l’àlbum Withers va continuar anant cada dia a la fàbrica i, de fet, en la foto de portada del disc hi apareix sense cap mena d’artifici, vestit amb roba de feina i portant la carmanyola on hi duia el dinar.
Ain’t no Sunshine va ser el single amb què va obrir aquest treball de debut i el tema que catapultaria Bill Withers a la fama com una de les figures clau del soul. Els productors de la discogràfica no acabaven de veure que una cançó sense tornada pogués arribar a tenir èxit. Però el músic els va convèncer que es refiessin de la seva intuïció i finalment el tema es a gravar tal i com ell l’havia compost, incloses les 26 vegades que als versos centrals es repeteix l’expressió “I Know” (ja ho sé). Withers l’havia escrit pendent de trobar les paraules adients per substituir-les, però quan a l’estudi li van proposar que les deixés tal qual les tenia, va canviar d’idea i les va mantenir. Curiosament, aquest detall reiterat acabaria sent un dels elements identificatius del tema i la singularitat que el convertiria en tot un clàssic.