A WHITER SHADE OF PALE

Procol Harum

Neix André Bazin, fundador de la revista Cahiers du Cinéma (1918)

Hi ha noms de grups musicals que pràcticament són coneguts només per una de les seves cançons. És el cas de Procol Harum, una banda formada la primavera de 1967 i que ha passat a la història gràcies al seu senzill de debut: ‘A Whiter Shade of Pale’. Amb una melodia inspirada en Bach i interpretada pel característic so d’un orgue Hammond, aquest tema va arribar a ser tot un número 1 de les llistes del Regne Unit i a situar-se entre els cinc més populars dels Estats Units en el moment del seu llançament.

Però d’on va sortir la la idea de fer aquesta cançó? Expliquen que d’una festa on el poeta i compositor del grup Keith Reid va sentir que algú li comentava a una noia: “t’has quedat més pàl·lida que el blanc”. Per alguna raó, a Reid li va cridar l’atenció aquella frase i va decidir fer-la servir com a punt de partida per escriure la lletra de ‘A Whiter Shade of Pale’ (una ombra més blanca de pal·lidesa). 

Originàriament, el tema tenia quatre estrofes però al disc només en van gravar dues. La tercera, va sonar en alguna actuació en directe de la banda. I de la quarta, n’ha quedat poca constància. En qualsevol cas, el contingut de la cançó és força ambigu i, tot i que suggereixen la recreació metafòrica d’una seducció, deixa oberta la porta a diferents significats. Des de les que la interpreten com una al·legoria als Contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer, fins a les que hi enfatitzen les referències que conté a passatges de l’enfonsament del Titanic, la lletra de ‘A Whiter Shade of Pale’ ha estat objecte de tota mena d’especulacions.

Com a autor dels versos, Keith Reid no ha confirmat ni desmentit cap d’aquestes teories, però el que sí que ha admès com a influència directa és la incidència que va tenir en la seva composició creativa el moviment de la Nouvelle Vague. Aquest apel·latiu com a definició del corrent cinematogràfic creat per directors francesos que defensaven la llibertat tècnica en el camp de la producció fílmica té el seu origen en la revista especialitzada Cahiers du Cinéma (Quaderns de Cine). L’havia fundat el crític i teòric André Bazin el 1951 i comptava amb bons guionistes de cinema de l’època que a finals dels cinquanta van decidir estrenar-se en la direcció de pel·lícules. Títols com Pierrot el boig o L’any passat a Marienbad, són bons exemples del tipus de cinema que produïa aquesta nova onada de creadors audiovisuals i que, segons ha explicat Reid, van tenir una gran ascendència en el desenvolupament dels versos de ‘A Whiter Shade of Pale’