Produïda per a la pel·lícula Buster protagonitzada pel mateix Phil Collins, ‘A Groovy Kind Of Love’ s’ha convertit en una de les grans balades de finals dels vuitanta. No obstant això, la història d’aquest tema es remunta a uns quants anys enrere. 

La cançó va ser popularitzada el 1965 per una banda de Manchester anomenada The Mindbenders, que la van presentar al mercat com a primer single de la seva carrera. El tema no era seu, sinó de Toni Wine i Carol Bayer, dues joves compositores americanes que la van escriure per al duo Diane & Annita. Per escriure’l, les autores es van inspirar en la Sonatina en Do Major creada a mitjans del S.XVIII per l’italià Muzio Clementi. A partir de les notes que sonen en aquesta peça al minut 5:42, Wine va improvisar una melodia al piano. Feia poc que havia sentit a la ràdio ‘59th Street Bridge Song’ de Simon & Garfunkel. I aquella tornada on cantaven “feeling groovy” la va fer adonar de com s’estava posant de moda la paraula ‘groovy’. Així que sobre les notes inspirades en la Sonatina de Clementi va improvisar una lletra amb la frase “Groovy kinda, groovy kinda”. La idea va agradar a Bayer i entre totes dues, en menys de mitja hora, van enllestir el tema que finalment quedaria batejat com ‘A Groovy Kind Of Love’.

Quan el 1988 Phil Collins va recuperar-la per a la banda sonora de la pel·lícula de David Green, va reduir el ritme de la cançó a una balada de piano i cordes, convertint-la en tot un èxit de les llistes musicals britàniques.