ROXANE

The Police

S'estrena l'obra de teatre Cyrano de Bergerac (1897)

El 27 de desembre de 1897 s’estrenava a París Cyrano de Bergerac, un drama heroic en cinc actes i escrit en vers per Edmon Rostand sobre la vida del personatge que dona nom a l’obra. El protagonista, és un poeta orgullós i sentimental que estima en secret la seva cosina, a qui no gosa declarar-se a causa de la vergonya que li produeix el seu gran nas. La noia el té en gran estima però està enamorada d’un jove cadet molt atractiu que, en canvi, no té el do de la paraula. Així que, conscient de les seves limitacions expressives, demana a Cyrano que l’ajudi a escriure cartes d’amor. El joc de posar en boca del noi els seus propis sentiments cap a la jove, fa entrar Cyrano en un joc escabrós que alhora l’embriaga i l’angoixa i que acaba tenint un tràgic desenllaç.

El primer cop que aquesta obra va aixecar el teló, Rostand no confiava gaire en què es guanyés el favor del públic que aquell vespre de desembre omplia el Théâtre de la Porte-Saint-Martin. Però la barreja d’ingredients que presentava la peça, de caràcter romàntic, amb tocs de comèdia i aventura va captivar els assistents d’aquella primera funció. Des de llavors, l’obra ha estat un dels clàssics de l’escena teatral europea i, especialment de París. I precisament el cartell d’una d’aquestes representacions a finals de la dècada dels setanta va inspirar Roxanne, la cançó que va llançar a la fama a The Police.

Era l’octubre de 1977 i el trio britànic havia viatjat a la capital francesa on havia de tocar en una petita sala de concerts anomenada The Nashville. En aquella època la banda no era gaire coneguda i els recursos que tenien eren limitats, així que s’allotjaven en una habitació compartida d’un modest hotel situat en una zona on era habitual veure prostitutes a la recerca de clients. 

Un vespre, mentre Sting tornava a l’hotel, la visió d’aquelles noies el va fer pensar en com seria enamorar-se d’una d’elles. I a partir d’aquella idea va començar a donar voltes a una cançó on ell mateix es posava en la pell d’alqú que tingués aquell sentiment i demanava a la seva estimada que abandonés aquella forma de guanyar-se la vida. En el trajecte, va fixar-se també en un cartell que anunciava l’obra de teatre Cyrano de Bergerac i on es destacava el nom dels tres personatges principals: Cyrano, Christian i Roxana. El nom de l’enamorada del protagonista li va cridar l’atenció i quan va arribar a l’habitació ja havia decidit que així seria com batejaria a la prostituta de la seva cançó. En un inici, el cantant es va imaginar el tema amb una melodia de bossanova que feia dies que li rondava pel cap. Però Steward Copeland va suggerir-li convertir-la en un tango amb tocs de reggae i, a partir d’aquella combinació d’estils musicals, van convertir la cançó en el Roxanne que van portar a l’estudi i que esdevindria el primer gran èxit internacional de The Police.

Sting ha explicat que quan van presentar la cançó se’n sentien una mica avergonyits, ja que no deixava de ser una balada i, enmig de l’escena punk en què es movia la banda, aquest era un tema que no s’adaptava a l’estil que triomfava en aquell entorn. De fet, quan la van llançar la primavera de 1978 el tema no va tenir gaire impacte i tampoc va ajudar a que se’n fes massa difusió el fet que la BBC la censurés per la temàtica que tractava. Però quan uns mesos més tard la banda va anar a tocar als Estats Units, el tema va començar a agafar força i Roxanne va guanyar-se el reconeixement de la crítica i el públic. L’àlbum Outlandos D’Amour on estava inclosa es va vendre molt bé a l’altra banda de l’Atlàntic. I aquesta bona rebuda entre el públic americà va situar la banda britànica en el panorama musical, marcant l’inici del reconeixement de The Police com una de les formacions referents dels vuitanta arreu del món.