BILLIE JEAN

Michael Jackson

Neix el cantant de jazz Cab Calloway (1907)

Expliquen que quan Michael Jackson va portar Billie Jean al productor Quincy Jones, aquest només trobava pegues a la cançó. No li agradava la línia de baix amb què arrencava, la intro li semblava massa llarga i el títol va dir que faria pensar que era una composició inspirada en la tenista Billie Jean King. Però Jackson estava convençut que aquell era un gran tema i va defensar-lo a mort fins que finalment va convèncer Jones per incloure’l a Thriller. I no va ser una mala aposta, ja que un cop presentat com un dels singles d’aquest àlbum, Billlie Jean va enfilar-se a les llistes musicals de tot el món, arribant a ser número u de les americanes durant un total de setanta sis setmanes i venent més de 6 milions de còpies.

Michael Jackson va explicar en diverses ocasions que la cançó no estava inspirada en cap persona concreta, sinó que Billie Jean es referia als grups de noies que l’abordaven a ell i els seus germans en l’època en que actuaven plegats. Ell era el més petit de la formació, però recordava que després de cada concert una munió de ‘Billie Jeans’ els esperaven a les portes del backstage dels locals on actuaven. Segons el seu biògraf, J. Randy Taraborrelli, el cantant va recuperar aquesta denominació genèrica arran de l’experiència traumàtica que va tenir el 1981 amb una admiradora, una noia que durant un temps va enviar-li cartes d’amor en què li explicava que era el pare d’un d’ seus fills i l’amenaçava amb suïcidar-se si no podien estar junts. Michael Jackson ho resumia així a la tornada de la cançó: “Billie Jean is not my lover, she’s just a girl who claims that I am the one, but the kid is not my son” (Billie Jean no és la meva amant, només és una noia que diu que jo sóc l’únic, però la criatura no és meva).

Però a banda del seu impacte musical, Billie Jean ha passat a la història com el tema amb què Michael Jackson va estrenar el pas de ball que, amb el temps, es convertiria en el seu segell personal: el Moonwalk. Ho va fer el març de 1983 a la gala de celebració del 25è aniversari de la Motown, a la qual va ser convidat amb els seus germans per interpretar alguns temes de l’època de The Jackson 5. Quan va acabar l’actuació, Michael es va quedar sol a l’escenari amb el seu vestit lluent i un barret negre d’ala ampla i va presentar en directe Billie Jean acompanyant la peça amb uns moviments de ball que generaven l’efecte que estava avançant cap endavant quan el que realment feia era caminar enrere.

No era un invent original seu, sinó que recollia diferents moviments que havia après del break-dance i que havia millorat incorporant-hi passos de ballarins de dècades passades. El Moonwalk doncs bevia de diferents tradicions però hi ha força consens a considerar com a un dels pares del pas a Cab Calloway. Aquest cantant de jazz amb dots de ballarí que va ser força popular als anys trenta deixaria constància d’aquest moviment a gravacions com Kickin’ the Gong Around, i en els anys posteriors el pas seria imitat i executat amb algunes variacions per altres artistes. Però la veritable popularització del Moonwalk es produiria gràcies a aquella actuació de Michael Jackson al Pasadena Civic Auditorium de Los Ángeles presentant Billie Jean. La bogeria que va desencadenar entre el públic assistent i els elogis que va rebre els dies següents, entre ells el del seu admirat Fred Astaire, van confirmar els millors presagis que Jackson tenia des del primer dia de la importància que aquell tema podia significar per a la seva carrera. A l’èxit rotund d’aquella actuació, s’hi sumaria també el rol que va tenir el videoclip de la cançó, i que va ser el primer d’un afroamericà que va ser emès per l’MTV.