Nascut a Glasgow el 1945, Alastair Ian ‘Al’ Stewart és un músic escocès que va saltar a la fama a finals dels seixanta, desenvolupant  un estil propi que combinava cançons de folk-rock amb contes de personatges clàssics i fets històrics.

Estant de gira pels Estats Units el 1975, Stewart va fixar-se amb un riff que Peter Wood, el teclista de la banda que l’acompanyava, tocava a cada prova de so. Li va comentar que li agradava força i li va demanar permís per treballar a partir d’aquelles notes i posar-hi lletra. Hi va estar donant voltes uns quants dies i finalment se li van ocórrer uns versos sobre un comediant anglès anomenat Tony Hancock que s’havia suïcidat uns anys abans amb una sobredosis de pastilles i alcohol. Va titular la cançó ‘Foot of the Stage’ i la va presentar a una discogràfica americana. Els productors però li van dir que no havien sentit a parlar mai de Tony Hancock i li van proposar que reorientés el contingut. Stewart va acceptar i va reescriure la lletra. Aquest cop la seva font d’inspiració va ser la princesa Anna d’Anglaterra i com a nom de la cançó va triar ‘Horse of the Year’, en referència a la seva afició per l’hípica. La nova temàtica tampoc va agradar als de la discogràfica, així que calia tornar a escriure.

En aquest desesperat tercer intent per trobar la lletra del tema, Stewart va topar amb un llibre sobre astrologia vietnamita que estava llegint la seva xicota. Estava obert per un capítol titulat ‘L’any del gat’ i al moment no va tenir dubte que aquest podia ser l’element que estava buscant per a la cançó. Tenia el títol, però encara li faltava la lletra. Escriure una cançó sobre gats li semblava massa ridícul, així que va continuar la seva cerca per trobar una història que encaixés amb The year of the Cat. 

Estava absolutament perdut però finalment li va sobrevenir la idea definitiva. A la tele feien Casablanca i al tornar a veure la pel·lícula va tenir clar que el paper de Humphrey Bogart en aquesta pel·lícula el guiaria cap al que estava buscant. Seguint el personatge de Rick Blaine va començar a escriure versos plens de referències al film de Michael Curtiz, des dels més directes (com les cites a Bogart i Peter Lorre, que fa el paper del criminal Ugarte) a d’altres menys explicites però fàcilment relacionables amb Casablanca. Tota aquesta temàtica, ensamblada amb l’imaginari astrològic a què fa referència el títol de la cançó, van acabar confluint en una lletra que va agradar al músic.

Aquesta darrera proposta sí que va convèncer als responsables de la discogràfica. Així que a finals de 1975 i sota la producció d’Alan Parsons, Al Stewart va enregistrar The Year of the Cat i el va incloure en un disc que va batejar amb el mateix nom.