LONDON CALLING
The Clash
La BBC inicia les retransmissions de televisió (1936)
Des de fa gairebé un segle, la British Broadcasting Corporation (BBC) és tot un referent mundial de la ràdio i la televisió públiques i una de les institucions britàniques per excel·lència. Va ser fundada el 1922 per un consorci de fabricants de ràdio britànics com a projecte experimental i pocs anys més tard, una carta reial la convertia en el servei de radiodifusió públic del Regne Unit. El 2 de novembre de 1936 la BBC feia un important salt endavant iniciant la primera retransmissió pública de televisió regular del món. Des d’un edifici victorià del nord de Londres s’emetia el senyal que arribava a unes 20.000 llars a les quals se’ls oferia una ambiciosa programació per l’època. L’inici de la Segona Guerra Mundial però va truncar l’embranzida inicial d’aquesta nova tecnologia audiovisual, i la seva activitat no es reprendria fins el 1946.
Durant aquest període bèl·lic, la BBC va engegar el seu servei internacional dirigit a l’Europa Ocupada, una iniciativa que ràpidament es va convertir en un espai de referència per a molts britànics repartits pel continent així com per a ciutadans d’altres països del bàndol dels aliats. Aquesta programació arrencava cada dia amb el mateix encapçalament: “This is London calling…”, una frase que a partir de llavors es va fer molt famosa i que anys més tard inspiraria el títol d’una de les cançons més famoses de The Clash: London Calling
Joe Strummer, el líder d’aquesta banda referent de la primera onada punk sorgida a la dècada dels setanta, era un addicte a les notícies i moltes de les referències a fatalitats de les seves lletres provenien d’informacions que havia llegit a la premsa o escoltat en noticiaris. I per escriure London Calling, a banda de la referència mediàtica del seu títol, Strummer s’havia centrat en dues notícies que l’havien impactat: d’una banda, l’accident nuclear de Three Mile Island i que havia desencadenat el pànic a Pensylvania el març de 1979 i que havia trascendit a tots als informatius de tot el món; de l’altra, una de les conseqüències del pols armamentístic que en aquells anys de Guerra Freda mantenien els Estats Units i la Unió Soviètica.
I és que les proves nuclears que constantment realitzaven ambdues potències van generar uns nivells de radioactivitat que van provocar un augment considerable de les pluges en regions situades a milers de quilòmetres dels enclavaments on es duien a terme.. Aquesta situació tenia les autoritats britàniques en alerta per un possible desbordament del Tàmesi, una possibilitat que Strummer havia llegit en un article del London Evening Standard en el qual s’advertia que el Mar del Nord corria el risc d’elevar-se i fer pujar el cabal del riu, inundant gran part de la capital.
La lectura d’aquesta notícia, que va quedar reflectida al vers “London is drowning and I live by the river” (Londres s’està enfonsant i jo visc al costat del riu), era només un exemple de la preocupació amb què vivien els joves d’aquella època i que es descriu a London Calling, així com a la resta de cançons incloses a l’àlbum del mateix títol i que la banda va publicar a finals de 1979. L’atur, els conflictes racials, l’ús de drogues i les tensions generacionals són algunes de les temàtiques abordades per Strummer en les lletres dels temes de London Calling.
En aquest context, la cançó que donava nom al disc era un crit de socors a la societat britànica i al món sencer d’una joventut que veia un futur molt negre, però també relatava la precària situació de la banda en aquell moment. Els membres de The Clash estaven molt endeutats, sense un manager que els representés i en constants discusions amb la discogràfica sobre el format que havia de tenir el nou disc. Give ‘Em Enough Rope, el seu segon treball d’estudi, havia aconseguit un gran èxit entre el públic del Regne Unit i els músics confiaven que el nou disc que preparaven els consolidés com a una de les formacions del moment. Ells volien treure un àlbum doble però els productors no ho veien clar i això va generar una gran tensió que finalment es va resoldre editant-lo com un disc doble però comercialitzat com si fos un de senzill. London Calling va vendre prop de dos milions de còpies i es va convertir en el novè disc més venut al Regne Unit.