I WILL SURVIVE
Gloria Gaynor
Dia Mundial del càncer de mama
El càncer de mama és el tumor maligne més freqüent entre les dones. Cada any se’n diagnostiquen més de dos milions a tot el món i s’estima que aproximadament una de cada vuit dones corre el risc de patir-ne un al llarg de la seva vida. La seva elevada prevalència ha fet que en les darreres dècades s’hagi fet un gran esforç per incidir en les polítiques de control, detecció i tractament d’aquest tipus de càncer. S’han activat diverses campanyes per tal de sensibilitzar la societat al voltant d’aquesta malaltia i això ha generat també una gran mobilització per tal dels col·lectius femenins, que s’han organitzat per tal de fer sentir la seva veu i reclamar solidaritat. Una d’aquestes veus s’articula al ritme d’un tema musical que s’ha convertit en un himne de la lluita contra el càncer de mama: I Will Survive.
Quan Gloria Gaynor va gravar la cançó l’octubre de 1978 poc s’imaginava la transcendència que tindria en la seva carrera ni la dimensió que acabaria agafant el seu missatge. Feia 15 anys que aquesta cantant de Nova Jersey que havia crescut escoltant jazz a la ràdio intentava fer-se un lloc en el complicat món de la música professional. I el 1975 ho havia aconseguit amb Never Can Say Goodbye, un tema de The Jackson 5 interpretat per un joveníssim Michael Jackson. Però després d’aquest èxit, cap dels seus posteriors treballs va aconseguir la mateixa repercussió i la seva companyia discogràfica, insatisfeta amb les vendes, va començar a plantejar-se rescindir el seu contracte. Gloria Gaynor estava a punt de fer-ne 35 i la perspectiva de tornar als petits escenaris dels clubs de jazz l’aterria una mica. Però quan estava a punt d’acceptar aquest canvi de destí, li va caure a les mans la partitura d’I Will Survive, la cançó que li salvaria la vida, almenys en el terreny professional.
Quan Gaynor va llegir la peça escrita pels compositors Dino Fekaris i Freddie Perren va tenir clar que aquell tema seria tot un èxit, així que va demanar a la discogràfica una darrera oportunitat. En un inici, la idea dels productors era editar-la com a cara B, però convençuda del potencial de la cançó, Gaynor va batallar fins aconseguir finalment que acceptessin convertir-la en un single. Una decisió que es va demostrar més que encertada, ja que ràpidament va arribar a la primera posició del Billboard i va arrasar a les pistes de ball de l’època, en ple apogeu de la música disco, un fenomen musical sorgit de la necessitat d’evasió dels problemes econòmics derivats de la crisi de 1973. Era un moment de recessió i la gent necessitava alliberar-se dels problemes i l’estrés, un context que va afavorir que prosperessin les discoteques, com a llocs on per pocs diners es podia passar una bona estona ballant música gravada.
Però I Will Survive anava una mica més enllà i lluny d’apostar per fer oblidar els contratemps de la realitat, incitava a afrontar-los amb el convenciment d’un esperit guanyador. Gaynor va veure des del primer moment l’essència encoratjadora d’aquella cançó i quatre dècades més tard segueix animant a la gent a creure en si mateixa i trobar la força per resoldre els seus problemes. Tot i que l’esperit de superació que aborda el tema està contextualitzat en el marc del trencament d’una relació sentimental, el que s’hi expressava en la seva lletra feia que qualsevol persona que estigués passant per un moment difícil s’hi pogués identificar. Aquesta celebració de la tenacitat de l’esperit humà cantada des de l’òptica femenina expressa perfectament els sentiments de moltes dones en la lluita contra el càncer de mama. I per això no és gens estrany que I Will Survive s’hagi convertit en un dels seus himnes.