ROSES OF PICARDY
Frank Sinatra
Al Capone és capturat per evasió d'impostos (1931)
Tot i que el seu historial de crims i delictes penals vinculats a la màfia era interminable, no va ser el FBI qui va aconseguir posar entre reixes a Al Capone, sinó l’Agència Tributària. I és que tot i que tothom sabia que la seva mà era la que movia els fils de la màfia que operava des de Chicago als anys vint, va ser una sentència per evasió d’impostos la que el 17 d’octubre de 1931 va aconseguir condemnar-lo a 11 anys de presó.
Fill d’una família napolitana instal·lada a Brooklyn, Alphonse Gabriel Capone va arribar a Illinois poc després que es decretés la Llei Seca. Amb aquesta dràstica mesura el Govern pretenia alliberar la societat americana dels malèfics efectes del consum de begudes alcohòliques, però el que no va preveure és que aquesta prohibició generaria un llaminer negoci al voltant del contraband que provocaria l’aparició de potents màfies lluitant entre elles pel control d’aquesta activitat. En aquells anys, i a base d’importacions il·legals, extorsions, soborns i asssassinats per encàrrec Al Capone es va convertir en el gàngster més famós de tots els temps.
A banda d’engreixar la seva fortuna personal, els clubs clandestins, les sales de joc secretes, i els prostíbuls que estimulaven el negoci de la venda d’alcohol li permetien gaudir també dels seus vicis i de la seva gran debilitat: la música. I és que Al Capone era un gran amant d’aquest art, especialment de l’òpera i el jazz. Però de totes les cançons que li agradava escoltar, n’hi havia una per la qual senta una especial debilitat: Roses of Picardy. No se sap ben bé com una balada britànica va arribar a convertir-se en el seu tema preferit, però expliquen que sempre que veia algú assegut davant un piano li demanava que la interpretés.
Amb música de Haydn Wood i lletra de Frederick Weatherly, Roses of Picardy es va publicar el 1916 a través de la prestigiosa editorial musical Chappel & Co i ben aviat es va convetiria en una de les cançons més famoses de la Primera Guerra Mundial. La melodia del tema se li va acudir a Wood un vespre mentre tornava a casa assegut en un dels seients del pis superior d’un autobús londinenc. Amb les notes lligades, va portar la peça al seu amic lletrista per a que li escrivís els versos que millor hi poguessin encaixar. En el context bèl·lic que tot just s’acabava d’instaurar a Europa va inspirar a Weatherly una història d’amor ambientada en els camps de batalla del Somme, a la regió francesa de La Picardia, al nord del país. Un cop editada, la peça es va popularitzar ràpidament i els soldats britànics allistats per anar als fronts de França i Flandes durant aquells primers anys de la guerra la van adoptar gairebé com un himne.
Les més de 50.000 còpies mensuals que es van vendre de Roses of Picardy aquell 1916 van convertir-la en l’èxit musical més gran d’aquell any. I acabada la guerra, hi havia tants britànics que se sabien la seva lletra de memòria que els metges l’utilitzaven com a part dels tractaments post-traumàtics entre els excombatents. Fora d’Europa, la cançó també va commoure els soldats americans. I quan aquests van tornar a casa van començar a sol·licitar-la a les ràdios, donant-la a conèixer així als Estats Units i animant artistes de tot el país a enregistrar-la tant en el seu format original, com en adaptacions instrumentals arranjades per a diferents tipus d’orquestra. Des de la versió que va gravar el 1917 Lambert Murphy, se n’han fet més de 150 gravacions. La que va immortalitzar Frank Sinatra el 1962 dins el seu àlbum Sinatra Sings Great Songs From Great Britain és una de les que més va ajudar connectar la cançó amb les generacions posteriors. Recentment, el tenor britànic Alfie Boe l’ha enregistrat també per a la banda sonora de la sèrie de televisió Downton Abbey.
Què tenia aquesta cançó que era capaç de tocar la fibra d’un dels gàngsters més despiatats de la història no ho sabrem mai. Però alguns apunten que a l’escoltar-la Al Capone hi reconeixia la tristesa que en el fons sentia en la seva vida. I és que darrera de la figura d’home fort i poderós que projectava, s’hi amagava un home que es veia a si mateix com una figura tràgica. I probablement la història de Roses of Picardy el connectava amb aquests sentiments més íntims.