LOVER, LOVER, LOVER

Leonard Cohen

Esclata la Guerra del Yom Kipur (1973)

Iniciada el 6 d’octubre de 1973, la guerra del Yom Kippur va ser un conflicte entre Egipte i Síria per tal de recuperar els territoris perduts del Sinaí i els Alts del Golan i que eren en mans d’Israel des de 1967, quan va acabar la Guerra dels Sis Dies. Els àrabs van agafar el hebreus per sorpresa en el dia del Yom Kippur, la festivitat més important del calendari jueu, i aprofitant la parcial desmobilització de l’exèrcit per aquella celebració, van fer una ràpida penetració en aquests dos enclavaments estratègics. Durant gairebé tres setmanes es van succeir intensos combats entre tots dos exèrcits, l’israelià abastit pels Estats Units i l’egipci i el sirià per la Unió Soviètica, fins que l’escalada bèl·lica va ser tan extrema que Washington i Moscou van acabar reunint-se per redactar un pla de pau que permetés posar fi a les hostilitats i evitar així un enfrontament directe entre les dues superpotències. El 24 d’octubre, quan les tropes israelites estaven ja a només 40 quilòmetres de Damasc i a un centenar d’El Caire, es va declarar l’alto al foc que va tancar el conflicte.

En aquella època Leonard Cohen vivia a l’illa grega d’Hydra amb la seva parella Suzanne i el seu fill Adam. A Cohen, fill d’un sastre jueu i net d’un rabí, les notícies que arribaven del la Guerra del Yom Kippur a través dels mitjans de comunicació li van generar la necessitat d’anar a donar un cop de mà al poble d’Israel. Així que sense pensar-s’ho dues vegades va agafar un avió i es va plantar a Tel Aviv amb la intenció de presentar-se com a voluntari en un kibutz, ja que el reclutament de soldats havia deixat les granges col·lectives molt curtes de mà d’obra. Però només arribar a la ciutat el músic i poeta canadenc va ser reconegut per Oshik Levi, un cantant local que ràpidament li va proposar una idea que el va fer canviar de plans.

Levi feia temps que tocava amb Matti Caspi, un dels músics amb més talent d’Israel. Tots dos havien decidit anar a tocar pels soldats mobilitzats amb l’objectiu d’animar-los i en veure la predisposició de Cohen a donar un cop demà, va proposar-li que se’ls afegís. La primera reacció del cantautor va ser plantejar-se si les seves cançons, més aviat tristes, eren les més adequades per aixecar la moral de la tropa, però Levi i Caspi el van convèncer i tots tres van desplaçar-se al front. Davant la bona rebuda que les seves actuacions van tenir entre els soldats, Cohen va manifestar la seva intenció de quedar-se a Israel fins que acabés aquella guerra, argumentant que la supervivència del poble jueu formava part dels seus compromisos. 

Però durant aquells dies, a banda de tocar el cantautor canadenc també va trobar temps per compondre. Després d’una de les seves actuacions al Sinaí, va trobar un racó prou tranquil per treure la seva llibreta i començar a escriure la que més tard es convertiria en un dels seus temes més populars: Lover, Lover, Lover.  Al llarg d’aquelles setmanes al front, Cohen va conviure amb els soldats i va poder compartir amb ells moltes experiències. Tot i que tenia l’opció de dormir en un espai especial que li havien preparat, ell preferia dormir en un sac al costat d’on ho feien els combatents, s’interessava molt per les tasques que desenvolupaven i conversava amb ells sempre que podia. Totes aquestes experiències el van motivar a escriure una cançó que fos un homenatge a tots ells.

Lover, Lover, Lover es va convertir així en el tribut que Cohen va dedicar als combatents d’aquella guerra del Yom Kippur. La va estrenar allà mateix, en un dels concerts que va oferir al front, presentada com ‘Lover Come Back to Me’ i l’acceptació que va tenir entre els soldats, el va animar a incloure-la a New Skin for the Old Ceremony, el disc que va llançar l’agost de 1974. Cohen cantava a aquells joves soldats “And may the spirit of this song, May it rise up pure and free, May it be a shield for you, A shield against the enemy” (I que l’esperit d’aquesta cançó s’elevi pur i lliure, que sigui un escut per a tu un escut contra el teu enemic”). I amb aquests versos intentava que la seva música es convertís en un recurs de defensa espiritual per als israelians destinats al front.