YOUNG AMERICANS

David Bowie

Gerald Ford es converteix en president dels Estats Units (1974)

El 9 d’agost de 1974, després de poc més de nou mesos com a vicepresident, Gerald Ford va ser nomenat president dels Estats Units. Ocupava el càrrec que deixava Richard Nixon que, arran de l’escàndol del Watergate, es va veure obligat a dimitir. El mandat de Ford al capdavant de la Casa Blanca va durar tot just dos anys i mig, convertint-se així en un dels més curts de la història d’aquest país.

Pocs dies després d’aquest canvi de presidència, David Bowie entrava als Estudis Sigma de Filadelfia per començar a gravar el seu novè àlbum, Young Americans. Amb aquest treball, Bowie es desmarcava del glam rock que havia desenvolupat a discs anteriors i aprofundia en el soul i el rhythm & blues. El músic havia triat aquesta ciutat de Pensilvania  per enregistrar-lo confiant contagiar-se del Philadelphia Sound que buscava per a aquest disc. D’aquests estudis havien sortit els grans èxits dels seus admirats O’Jays o els Delfonics i volia que els seus nous temes s’impregnessin de la seva influència, en aquest nou estil que ell mateix va batejar com plastic soul.

A banda d’aquesta empremta musical, per a la cançó que dona nom al disc, Bowie va triar una lletra que parlava dels joves americans a través de la història d’una parella acabada de casar que no sap realment si s’estima. Però Young Americans és molt més. És una mirada cínica als Estats Units, amb referències a l’era McCarthy, Rosa Parks, els blancs que actuaven a ‘Soul Train’ (el programa de televisió sobre varietats musicals del moment) i un president que havia caigut en desgràcia: “Do you remember your President Nixon? Do you remember the bills you have to pay?” (recordes el teu president Nixon? Recordes les factures que has de pagar?)

No se sap si Richard Nixon va escoltar la cançó de Bowie quan va sortir al mercat uns mesos després. Però del que sí que hi ha constància és que el successor en el càrrec sí que ho va fer. Era l’hivern de 1976 i Gerald Ford s’havia agafat uns dies de vacances per anar a la neu a Colorado. Allà va coincidir amb l’esquiadora olímpica Suzi Chaffee, amb qui li havien organitzat algunes baixades. Es van trobar a la base del telecadira de l’estació de Vail on Chaffee, un moment que van recollir els mitjans de comunicació que eren presents en aquest punt. La premsa gràfica estava molt pendent del president ja que, tot i ser un esquiador habitual, feia poc havien circulat fotografies d’una caiguda seva. Chaffee va percebre que Ford estava una mica nerviós, així que quan van arribar al cim de la muntanya va provar de relaxar-lo deixant-li escoltar una mica de música amb els seus auriculars just en el moment en què en el reproductor sonava Young Americans. I sembla que ho va aconseguir. I és que segons va explicar Chaffee al Rutland Herald (un diari de Vermont) el president va començar a baixar per la muntanya com si ballés, demostrant un gran nivell d’esquí.