INVISIBLE SUN
The Police
L’Exèrcit Republicà Irlandès decreta l’alto al foc incondicional (1997)
El 19 de juliol de 1997 l’Exèrcit Republicà Irlandès obria la porta a un final pacífic del conflicte d’Irlanda del Nord. El decret d’alto al foc que va anunciar aquell matí d’estiu va fer possible que es reprenguessin les negociacions entre Londres i Belfast, fruit de les quals el 10 d’abril de 1998 finalment s’aconseguiria signar l’Acord de Divendres Sant i que retornava l’autonomia a Irlanda del Nord amb un govern de coalició entre protestants i catòlics. Amb aquesta fita històrica es posava fi a dècades de conflicte, en una escalada de violència que va ser especialment crua als setanta. La realitat de l’Ulster durant aquells anys va estar marcada per carros blindats patrullant els carrers, enfrontaments entre la població i l’ombra de la por i la sospita amenaçant la vida diària, amb unes ferides que trigarien generacions a tancar-se.
Els membres de The Police van créixer musicalment marcats per aquest context. Però qui personalment hi va estar més vinculat va ser Sting, ja que la seva dona, Frances Tomelty, era de Belfast. La seva sensibilitat amb tot el que passava en aquell territori estava a flor de pell i el 1981 va decidir expressar la frustació que aquella situació li generava a Invisible Sun. En aquest tema Sting planteja la recerca d’un sol invisible que il·lumini a tots els implicats en el procés per acabar amb la violència a Irlanda del Nord. El concepte d’un sol invisible que simbolitzaria l’esperança de la ressolució del conflicte, sembla que l’hauria agafat d’una obra del S.XVII titulada Hydriotaphi (Enterrament-Urna) on l’escriptor Sir Thomas Browne fa servir aquesta expressió en un passatge on descriu que “la vida és una flama pura i vivim per un sol invisible dins nostre”.
Invisible Sun es va publicar a Gohst in the Machine, el quart àlbum de la banda i que ha estat qualificat com el treball d’estudi amb millor gravació de so de tota la història de The Police. El van presentar just un any després de Zennyattá Mondatta, un disc on el trio britànic havia patit certes tensions personals. A Gohst in the Machine, amb una producció més reposada i més temps per a cadascuna de les sessions d’enregistrament, es va notar una millora en la cohesió entre els membres de la banda. Les lletres de tot el disc estan influenciades per la situació socio-política mundial que es vivia a principis dels vuitanta però va ser especialment a Invisible Sun on van incidir més en aquest context.