REDEMPTION SONG
Bob Marley
Marcus Garvey crea la organització panafricanista UNIA (1914)
El 15 de juliol de 1914 el predicador, periodista i empresari jamaicà Marcus Garvey fundava la primera organització creada amb l’objectiu d’unir en llibertat a tota la gent d’origen africà del món. La va batejar com UNIA (sigles en anglès d’Associació Universal per a la Millora de l’Home Negre) i amb el lema ‘Un déu, un objectiu, un destí’ va sembrar la llavor de la doctrina rastafari que sorgiria als barris marginals de Kingston als anys 30. Des de l’UNIA i el diari Negro World que ell mateix dirigia, Garvey defensava que Àfrica havia de ser pels africans i va vaticinar l’arribada d’un rei negre al continent que guiaria a tots, una profecia que va semblar acomplir-se quan el 1930 Ras Tafari Makonnen, conegut com Haile Selassie, va arribar al tron d’Etiòpia.
El moviment rastafari va anar guanyant adeptes ràpidament però sense dubte qui en va ser el millor altaveu fou Bob Marley, que a la dècada dels setanta triomfava arreu del món amb el seu reggae amb lletres que enaltien els valors d’aquesta doctrina. I d’entre tot el seu repertori, Redemption Song n’és segurament la cançó més icònica i compromesa. I no nomes pel seu missatge, sinó perquè va ser l’última que el músic jamaicà va enregistrar abans de morir, quan ja sabia que patia càncer.
Acompanyat únicament de la seva guitarra, Bob Marley va enregistrar Redemption Song inspirant-se precisament en un discurs de Marcus Garvey on el líder jamaicà cridava a emancipar-se de l’esclavitud mental: “We are going to emancipate ourselves from mental slavery because whilst others might free the body, none but ourselves can free the mind” (Ens emanciparem de l’esclavitud mental perquè, mentre que els altres puguin alliberar el cos, només nosaltres mateixos no podem alliberar la ment). Marley va recollir pràcticament de forma literal aquesta frase (“Emancipate yourself from mental slavery, none but ourselves can free our minds”) i va afegir-hi uns versos amb un missatge que animava a tothom a unir-se en aquest cant d’esperança “Won’t you help to sing these songs of freedom?” (No ens ajudaries a cantar aquestes cançons de llibertat?). En conjunt, tot el tema és un recull dels principis bàsics de la fe i la filosofia rastafari que sempre van estar molt presents en les creacions de Marley, i que eren un cant a la pau davant les guerres i les injustícies socials responsables del creixement de la pobresa i les desigualtats del planeta.
Redemption Song va ser inclosa el 1980 a l’àlbum Uprising en un llançament on semblava que Bob Marley estigués acceptant la seva condició mortal. Poc després de la gira de presentació d’aquest disc que el va dur amb la seva banda, The Wailers, per tot Europa, la salut del músic va empitjorar. El càncer se li havia estès per tot el cos i va haver de cancel·lar la resta de concerts. Fins llavors no havia volgut rebre cap mena de tractament però arribat aquell moment es va posar en mans d’un metge alemany que el va sotmetre a un controvertit tractament.
Després de mesos de dura lluita, la metàstasi va avançar pel seu cos i Bob Marley va decidir acabar els seus dies a la seva Jamaica natal. Però durant el vol de tornada les seves funcions vitals van començar a fallar i l’avió va haver de traslladar-lo d’urgència al Cedars of Lebanon Hospital de Miami el matí de l’11 de maig de 1981. Tenia 36 anys i, tal i com havia demanat, va ser enterrat amb la seva Gibson Les Paul, una pilota de futbol, uns brots de cannabis i un anell que li havia regalat el fill de Selassie. Les seves restes mortals reposen a Nine Mile, el poble que el va veure nèixer, però convençuda que ell hagués volgut tornar a la terra promesa, la seva vídua Rita Marley, va tallar-li algunes de les seves rastes i les va enviar a Etiòpia.