SLAVE TO LOVE
Bryan Ferry
Neix la top model Marpessa Hennink (1964)
A mitjans dels vuitanta les passarel·les i les portades de les revistes de moda començaven a omplir-se de belleses perfectes i cossos d’infart. Despuntava el fenomen de les Top Models amb nom propi i dissenyadors de renom i marques conegudíssimes les contractaven per fer lluir les seves creacions i productes. I enmig d’aquesta eclosió, alguns grups musicals van voler aprofitar també el reclam que suposaven aquelles dones de físic extraordinari per promocionar els seus videoclips. I així ho va fer per exemple Bryan Ferry amb Slave To Love.
Després de més de tres anys de silenci des de la publicació d’Avalon amb Roxy Music, la primavera de 1985 Ferry reapareixia a l’escena musical amb Boys and Girls. Era el seu sisè treball en solitari i en la producció del disc va comptar amb la col·laboració de músics reconeguts com el baixista de King Crimson, Tony Levin; el teclista dels Dire Straits, Guy Fletcher; o el guitarrista de Pink Floyd, David Gilmour. La crítica ha coincidit en assenyalar-lo com un punt d’inflexió en la seva carrera, on el músic britànic va desplegar la seva vessant més romàntica amb uns temes i una posada en escena que destil·laven maduresa i refinament. I entre ells, Slave to Love, el single de presentació de l’àlbum i que condensava tot aquest canvi en una cançó que s’ha convertit en un dels seus grans èxits.
Sensual i delicada, aquesta balada que l’any següent al seu llançament entraria a formar part de la banda sonora de 9 setmanes i mitja, necessitava un videoclip que estigués a l’alçada de tota l’elegància que desprenia. Per això per a la peça audiovisual de la cançó es va comptar amb tres models reconegudes de l’època: la sueca Christine Bergström, la francesa Laurence Treil i l’holandesa Marpressa Hennik, coneguda per les seves col·laboracions amb Dolce Gabanna. Totes tres hi apareixen intercalades en diferents escenes amb imatges molt cuidades i sofisticades i que donen a entendre que són les amants del protagonista, interpretat pel mateix Bryan Ferry. En un principi, la cançó es va considerar com un al·legat a la servitud de l’amor en una relació de parella però finalment el cantant va desvelar en una entrevista que aquest és un tema sobre la relació paterno-filial, concretament sobre els sacrificis que els pares fan pels seus fills. De fet, al final del vídeo, amb qui es reuneix Ferry no és amb cap de les tres models, sinó amb una nena petita que representa ser la seva filla.
La devoció de Ferry per les models és ben coneguda. Des que a la portada del segon disc de Roxy Music, For Your Pleasure, hi va fer aparèxer Amanda Lear vestida de cuir negre passejant una pantera, per la seva vida i les seves cançons hi han passat, a banda de Bergström Treil i Hennik, figures com Kate Moss, Cara Delevigne, Eliza Cummings o Jerry Hall. Aquesta darrera, una de les dones que més l’ha marcat, diuen que va ser precisament qui va inspirar Slave to Love quan aquesta va abandonar-lo per anar-se’n amb Mick Jagger.