OHIO
Crosby, Stills, Nash & Young
Es produeix una massacre a la Universitat Estatal de Kent (1970)
La primavera de 1968, en plena Guerra del Vietnam, les terribles imatges de la matança de My Lai perpetrada per una unitat militar dels Estats Units van donar la volta al món generant una gran indignació i fent créixer l’oposició al conflicte. I el rebuig dels ciutadans americans, no va fer més que augmentar quan uns mesos més tard el president Richard Nixon va comunicar el primer sorteig per al reclutament de civils. Molts ciutadans, però sobretot estudiants i professors van començar a mobilitzar-se per mostrar el seu total desacord amb la participació en aquella guerra llunyana. Als campus universitaris de tot el país van esclatar protestes de costa a costa en un moviment que es va batejar com a nation-wide student strike (una vaga d’estudiants per tota la nació) i que va tenir el seu punt àlgid quan a finals d’abril de 1970 Nixon va iniciar la invasió de Cambodja.
L’endemà de l’anunci de l’ofensiva, un grup format per mig miler d’estudiants de la Universitat Estatal de Kent es va concentrar al campus per expressar-s’hi en contra. Arribada la mitjanit, les manifestacions pacífiques van donar pas a un seguit de disturbis que es van estendre pel centre de la ciutat. Durant tot un cap de setmana es van produir enfrontaments entre els joves i els efectius policials, que van comptar amb el reforç d’un miler d’efectius de la Guàrdia Nacional d’Ohio. A el tercer dia d’altercats es va decretar l’estat d’emergència i el toc de queda a tota la població. Però aquesta situació excepcional no va evitar que el dilluns 4 de maig, tal com estava previst, una nova manifestació reunís 2.000 estudiants al campus per protestar per la participació nord-americana en el conflicte de el sud-est asiàtic. La Guàrdia Nacional es va acostar en formació per intentar dissoldre’ls, però els joves els van contestar a cops de pedra. En un segon intent, van usar gasos lacrimògens, però la ventada els els va enviar de tornada. Així que ho van provar una tercera vegada, aquest cop amb un desplegament de setanta-set efectius que van avançar cap als manifestants disparant amb les seves armes de foc contra els estudiants. Quatre d’ells van caure morts i nou més van resultar ferits.
Els fets ocorreguts a Kent aquell 4 de maig van sacsejar l’opinió pública de tot el país. I cinc dies després dels incidents, prop de 100.000 persones van concentrar-se a Washington per protestar per l’assassinat dels estudiants i reiterar la seva oposició a la política bèl·lica del govern de Nixon. Aquest va ser un punt d’inflexió importantíssim en la història del conflicte i ha quedat recollit en diferents obres literàries, cinematogràfiques i musicals. Ohio n’és una d’elles.
La va escriure Neil Young després de veure les fotos de la massacre a la revista Life i en només deu dies entrava a gravar-la a l’estudi amb David Crosby, Stephen Stills i Graham Nash. Young feia pocs mesos que s’havia incorporat a la banda, amb qui acabava de llançar l’àlbum Déjà Vu. Però Ohio va agradar tant a la discogràfica que va decidir presentar-la aquell mateix mes de juny. El sentiment que els músics van posar en aquell homenatge a les víctimes de Kent va quedar enregistrat no només en la seva interpretació sinó també en l’enregistrament, on es pot sentir a David Crosby cridant al final de la cançó “Four, why? Why did they die? How many more” (Quatre, per què? Per què van morir? Quants més?).
La lletra del tema expressa la indignació per la mort dels joves i en responsabilitza directament a Richard Nixon. Aquesta acusació amb menció directa al president americà va fer que algunes emissores de ràdio prohibissin la cançó. Però ni aquesta censura va poder evitar que Ohio es convertís en un tema de gran èxit, ni que amb ell se situés a Crosby, Still, Nash and Young com tot un símbol de la contracultura americana dels anys setanta.