I WONDER

Sixto Rodríguez

Nelson Mandela guanya les eleccions a Sud-àfrica (1994)

El febrer de 2013, la cerimònia dels Oscar celebrada al Dolby Theater de Los Angeles premiava Searching for Sugar Man amb la preuada estatueta al millor documental. Amb aquest guardó es posava en coneixement de tothom la fascinant història de Sitxto Rodriguez, un cantant nord-americà totalment desconegut al seu país però que, sense que ell ho sabés, es va convertir en un artista molt popular a Sud-àfrica.

Sixto Rodriguez, batejat així per ser el sisè fill de la família, va créixer a Detroit, on intentava guanyar-se la vida cantant a bars i petits locals. El 1970 va gravar el seu primer disc, un àlbum que va titular Cold Fact i que no va tenir gaire èxit. L’any següent va tornar a provar sort amb un segon treball, Coming from Reality, però els resultats no van ser gaire millors. Així que va assumir el fracàs, va abandonar la seva carrera artística i, per guanyar-se la vida, va entrar a treballar al sector de la construcció.

El que no sabia Rodriguez és que mentre ell canviava la guitarra acústica per la gaveta de ciment, a Sud-àfrica la seva música triomfava entre la comunitat blanca que s’oposava a l’apartheid. El seu primer disc va convertir-se en tot un símbol de la lluita contra la segregació racial. I temes com I Wonder, van ser el lema de la resistència contra el govern fins que l’abril de 1994 Nelson Mandela va guanyar les primeres eleccions amb sufragi universal i va posar fi al règim que legalitzava el racisme.

Les lletres de les seves cançons i el misteri que rodejava el autor, van convertir Rodriguez en una figura molt popular entre els joves sud-africans al llarg dels anys vuitanta. La devoció per aquell músic que només coneixen a través dels seus dos discs va ser tot un fenomen social en el país de l’extrem més meridional del continent africà. Temps després, es va estendre el rumor que el cantant s’havia suïcidat enmig d’un concert i la seva figura es va convertir en llegenda.

Però com va arribar la música de Rodriguez a aquell racó de món a l’altra banda de l’Atlàntic? A mitjans dels noranta, intenant esbrinar-ho, Craig Strydom i Stephen ‘Sugar’ Segerman (el sobrenom del qual feia referència a la cançó de Rodriguez titulada Sugar Man) van decidir investigar sobre la vida del seu ídol. Segerman era propietari d’una botiga de discs independent i recordava haver venut prop de mig milió de còpies del primer àlbum del cantant. Van començar per les companyies discogràfiques i, estirant el fil, van arribar a contactar amb un dels productors de Cold Fact. La sorpresa més gran la van tenir quan, al preguntar-li sobre com s’havia suïcidat el cantant, aquest els va respondre que Rodriguez no estava mort. L’article que van escriure sobre aquest increïble descobriment va tenir un gran impacte entre els sud-africans, que no només van assabentar-ser que el seu músic de referència era viu, sinó que uns anys més tard, el van poder veure en directe en els 6 concerts que Rodriguez va fer al país el 1998.

Quan el director suec Malik Bendjelloul va assabentar-se d’aquesta història mentre viatjava pel continent africà, va decidir explicar-la convertint-la en un documental. Seguint les investigacions que revelava l’article de Strydom i Segerman, Bendjelloul va desplaçar-se fins a Sud-àfrica on, amb uns quants rotlles de Super 8 i el seu iPhone, va gravar imatges i entrevistes que uns mesos més tard editaria i convertiria en Seaching for Sugar Man. Dos anys després de l’estrena de la cinta però, el cineasta es va suïcidar al no poder superar una profunda depressió. El músic que va ressucitar de l’oblit amb el seu treball audiovisual segueix vivint a Detroit acompanyat de les seves tres filles i fent puntualment algun concert.