FEMME FATALE
The Velvet Underground
Neix l'actriu Edie Sedwick, musa d'Andy Warhol (1943)
Durant la dècada dels seixanta, la cinquena planta del 231 de la 47 al Midtown de Mahattan, a Nova York va convertir-se en el centre d’un submón cultural que va tenir un impacte global. El 1963, Andy Warhol hi havia instal·lat el seu estudi, un espai de treball que va batejar com ‘The Factory’. S’hi van fer sessions fotogràfiques, pel·lícules, performances, exposicions i també les festes més escandaloses. La creativitat brollava per tots els seus racons i atreia intel·lectuals, músics, actors, models i tota mena d’excèntrics personatges urbans amb pretensions artístiques. D’entre tots ells, Warhol escollia les seves Superstars i les promocionava durant un temps, portant a la pràctica la seva cèlebre frase que assegurava que aixi, com a mínim, “tothom tindria els seus quinze minuts de fama”. Una d’aquestes muses de la fàbrica de Warhol va ser Edie Sedgwick, una actriu provinent d’una prestigiosa família de l’alta societat americana i a qui The Velvet Underground va dedicar Femme Fatal’.
Sedgwick va néixer a Santa Bàrbara, Califòrnia. El rebesavi del rebesavi del seu rebesavi havia estat William Ellery, un dels signants de la Declaració d’Independència dels Estats Units. I des de llavors la història dels seus avantpassats s’estenia per tota la geografia del país i lligada directament a fites com la creació de la colònia de la badia de Massachusetts o la fundació del Central Park novaioquès.
Amb 22 anys, Eddie Sedgwick s es va traslladar a Nova York, on va conèixer a Andy Warhol. Era jove, bonica i tenia unes ganes boges de menjar-se el món. Warhol ho va detectar a la primera i no va dubtar en donar-li més del quart d’hora d’èxit establert. Al llarg de 1965, van rodar plegats diferents curtmetratges i pel·lícules. Però quan a finals d’any la relació entre tots dos es va deteriorar, l’actriu va demanar a Warhol que no exhibís cap de les cintes en què havia participat i que eliminés la part del metratge de Chelsea Girls on ella actuava. A Warhol no li va agradar massa la idea, però finalment va accedir a aquesta darrera demanda i en l’edició final va substituir totes les seves escenes per d’altres on hi apareixia l’actriu i cantant alemanya Nico amb projeccions de llums de colors i música de The Velvet Underground de fons.
Després de la seva ruptura amb The Factory, Eddie Sedgwick va instal·lar-se una temporada precisamente a l’Hotel Chelsea. Allà va intensificar la seva amistat amb Bob Dylan, a qui havia conegut un parell d’anys abans. La relació entre tots dos va ser molt estreta i fins i tot hi ha qui defensa que el músic s’hauria inspirat en ella per escriure ‘Just like a Woman’. De fet, Sedgwick és una de les dones que apareix en l’interior de la portada de Blonde Blonde, l’àlbum on s’inclou aquesta cançó. La relació entre tots dos però va acabar quan ella va saber que Dylan s’havia casat en secret amb Sara Lownds, a qui sí que va confirmar que havia dedicat en aquest mateix disc el tema ‘Sad Eyed Lady of the Lowlands’.
Els anys següents de la vida d’Eddie Sedgwick van estar marcats per la seva addició a les drogues i el progressiu deteriorament de la seva salut. Anava de festa en festa, abusant de tota mena de substàncies. I finalment, amb només 28 anys, el 1971 va morir d’una sobredosi d’alcohol i barbitúrics. El Femme Fatale que cinc anys abans, i per encàrrec de Warhol, Lou Reed va escriure sobre ella i que The Velvet Underground va incloure en el seu àlbum de debut The Velvet Underground & Nico, és la cançó que immortalitza el seu record.