BOBBY JEAN

Bruce Springsteen

Neix l'escriptor britànic Nick Hornby (1957)

Inclós a l’àlbum Born in the USA, ‘Bobby Jean’ és un dels grans clàssics del repertori de Bruce Springsteen. Tot i que el músic no ha revelat mai a qui està dedicat el tema, una de les interpretacions més populars és la que considera que aquesta és una cançó sobre la seva amistat amb Steve Van Zandt. El guitarrista s’havia incorporat a l’E Street Band el juliol de 1975 i, des de llavors, havia acompanyat a The Boss en tots els seus treballs d’estudi i concerts. Però la tardor de 1984, Little Steven va decidir deixar el grup i emprendre la seva carrera en solitari, una etapa que va desenvolupar fins el 1995. I diuen que ‘Bobby Jean’ és el tema que Springsteen va decidir dedicar-li com a comiat.

Però el fet que ‘Bobby Jean’ sigui un nom que tan pot referir-se a una figura masculina com femenina, ha afavorit també teories que especulen sobre el fet que el personatge protagonista de la cançó sigui una noia. És el cas de la interpretació que recull Nick Hornby a Alta fidelitat, la novel·la que va publicar el 1995 i que cinc anys més tard Stephen Frears adaptaria al cinema.

Les novel·les d’aquest escriptor britànic es caracteritzen pel tractament de les relacions humanes, una temàtica que aborda de manera realista però tendra a partir de personatges que són autèntics antiherois. A Alta fidelitat Hornby aboca tota aquesta tendresa en Rob Fleming, un jove apassionat de la música pop propietari d’una botiga de discs al barri londinec de Camden. 

En un dels passatges del llibre, Fleming decideix trucar a totes les noies que han estat les seves xicotes, una idea que a priori se li fa estranya però que, al recordar la discografia de Springsteen, no li sembla tan desbaratada. “És el que fa Bruce Springsteen a gairebé totes les seves cançons” recorda Fleming en un dels diàlegs del llibre, i segueix: “Potser no en totes, però ho ha fet molt sovint. Coneixes aquesta que es titula ‘Bobby Jean’, que està a Born in the USA? És igual; ell truca per telèfon a una noia, però li diuen que se’n va anar de la ciutat fa anys, i li fot molt no haver-ho sabut abans, perquè li hauria agradat acomiadar-se d’ella, dir-li que la trobava a faltar, desitjar-bona sort. I llavors entra un d’aquests solos de saxo dels que et posen la pell de gallina, si és que et van els solos de saxo. I Bruce Springsteen … Vaja, m’agradaria que la meva vida fos una cançó de Bruce Springsteen. Almenys una vegada […]. M’agradaria trucar per telèfon a totes aquestes persones i desitjar-los bona sort, dir-los adéu, i que se sentissin bé, que jo em sentís bé. Tots ens sentiríem bé, i això estaria bé. Què cony: seria fantàstic.”.

A la versió cinematogràfica, el text d’aquesta escena es va reconvertir en una conversa imaginària entre el protagonista que interpretava per John Cusack, i el mateix Bruce Springsteen, que era el primer cop que actuava en una pel·lícula. A la seqüència, cap dels dos personatges cita directament ‘Bobby Jean’, però sí que s’acaba amb la frase “Good luck, goodbye” (Bona sort, adéu), en clara referència al darrer vers de la cançó de The Boss.