OJALÁ

Sílvio Rodríguez

Neix Vassili Zàitsev, franctirador de l'exèrcit roig soviètic (1915)

Nascut en una població al sud-est de l’Havana, Silvio Rodríguez és un dels cantautors de parla hispana de més transcendència internacional. És un dels grans exponents de la ‘Nova Trova’, el grup de músics sorgits de la Revolució Cubana que als anys cinquanta va provocar la caiguda del règim del dictador Fulgencio Batista i l’arribada al poder del líder de l’exèrcit guerriller, Fidel Castro. El compromís de Rodríguez amb el moviment revolucionari va ser molt intens. Va col·laborar-hi com a educador, dibuixant, escritor, compositor, militar, polític i, finalment, com a músic. En aquesta darrera vessant, al llarg de gairebé mig segle, ha composat més de cinc centes cançons. Una de les més icòniques és, sense dubte, ‘Ojalá’.

Silvio Rodríguez ha explicat que va composar el tema el 1969 a Playa Girón, a prop de Bahía de Cochinos, mentre feia el servei militar. La va dedicar a qui va ser el seu primer amor, Emilia Sánchez, una noia molt intel·ligent i culta de qui reconeix que va aprendre moltes coses. Van sortir junts durant poc temps, ja que ella se’n va anar a estudiar medicina a una altra ciutat. Rodríguez però va tenir present el record d’aquella relació durant força temps després i, pensant en cap a on els hagués pogut portar, va escriure aquest tema.

Però més enllà del relat d’amor que recorda aquesta cançó, ’Ojalá’ ha estat objecte d’especulacions sobre una altra possible història que s’ha comentat que s’amagava darrera la seva lletra. I és que molts interpreten la cançó com un homenatge a Vassili Grigórievitx Zàitsev, el franctirador de l’exèrcit roig soviètic que es va fer famós per ser el responsable de la mort de 225 soldats nazis durant els gairebé sis mesos que va durar la batalla de Stalingrad, a la Segona Guerra Mundial.

Aquesta teoria se sustenta en alguns elements presents al text de la cançó i bàsicament en una frase de la tonada: “un disparo de nieve, ojalá por lo menos que me lleve la muerte”. I és que en la gravació original de 1978 d’’Ojalá’, Silvio Rodríguez va alterar la paraula ‘nieve’ i va cantar ‘nievi’, que era l’àlies amb què es coneixia a Vassili Grigórievitx Zàitsev i també la marca dels vells fusells amb què s’entrenaven els joves cubans i que formaven part de l’equipament caduc que els arribava de l’ajuda militar soviètica a l’illa durant els anys seixanta.

La controvèrsia sobre aquest tema ha dividit durant dècades als seguidors de Rodríguez. D’una banda, entre els que defensen la presència de la referència a la figura del franctirador i la metàfora política que comporta tenint en compte la proximitat ideològica del cantautor amb la Revolució Cubana i la seva ferma defensa de la figura de Fidel Castro. I de l’altra, els que manifesten el seu desacord amb aquesta interpretació. Silvio Rodríguez es va moure durant molts anys en l’ambigüetat pel que fa a aquesta qüestió. En les actuacions en directe alternava ‘nieve’ i ‘nievi’, en un gest que no feia més que seguir alimentant la polèmica. Si bé és cert que en alguna ocasió al ser preguntat pel tema, va desmentir-ho, ho va fer de forma tan poc contundent que no va convèncer els qui darrera de la lletra d’’Ojalá’ hi segueixen veient la figura del franctirador més famós del S.XX i un dels herois nacionals de l’Exèrcit Roig.