Nikola Tesla va ser un científic conegut pels seus descobriments en el camp de l’electromagnetisme. Des de finals del S.XIX es disputa el reconeixement de la invenció de la ràdio amb Guglielmo Marconi, que fou qui en va presentar la patent el 1904. Tesla havia inventat 9 anys abans un sistema per a transmetre àudios de veu sense fils, però l’italià va ser més llest i, utilitzant el sistema del seu col·lega, va iniciar les comunicacions sense cable: primer enviant un missatge entre Dover (Anglaterra) i Boulougne (França) i al cap de poc temps fent una transmissió que creuava l’oceà Atlàntic.

Durant la primera dècada del S.XX aquell invent de doble paternitat va tenir una evolució molt destacada, que va culminar a finals de 1906 amb la primera retransmissió radiofònica de la història. Era la Nit de Nadal i des de la Brant Rock Station de Massachusetts es va emetre la cançó Oh Holy Night acompanyant uns versos de la Bíblia. Quatre anys més tard, amb l’aparició de les ràdios de galena i els primers aparells receptors domèstics, van començar les transmissions regulars de programes que, amb l’arribada de la freqüència modulada als anys quaranta, va suposar l’època daurada de la ràdio.

Inspirant-se en aquests anys on els transistors eren la porta d’entrada de molts ciutadans a tot un món d’entreteniment, Roger Taylor va escriure Radio Ga Ga. Ho va fer el 1984 després de veure un programa musical a la televisió i prendre consciència que la majoria dels adolescents ja no escoltaven la ràdio. Les emissores reproduïen les mateixes cançons contínuament sense aportar cap valor afegit, mentre que la creativitat dels videoclips i la vistositat de les actuacions que oferien canals com l’MTV els proporcionava una oferta contra la que la l’invent de Tesla i Marconi tenia complicat competir. En un inici, el bateria de Queen va pensar en titular la cançó ‘Radio Ca-Ca’, una expressió que havia sentir dir al seu fill petit, però finalment va quedar com Radio Ga Ga. Sembla que la connotació escatològica que la construcció prenia en idiomes com l’espanyol hauria estat el motiu de la decisió.

Queen va llançar el tema com un senzill del disc The Works i en poc temps va convertir-se en una de les peces claus dels seus directes. L’harmonització que aconseguien entre els cors de la cançó i els dos aplaudiments que després de cadascuna de les frases de la tonada Freddie Mercury convidava a fer al públic assistent era un dels moments més esperats dels concerts del quartet londinenc. Aquesta compenetració va arribar al nivell màxim el juliol de 1985 en l’actuació que Queen va fer al concert Live Aid de Wembley i que alguns experts consideren com un dels millors espectacles musicals de la història.

Hit indiscutible dels anys vuitanta, la seva influència ha arribat fins els nostres dies, incidint en públic i músics. És el cas per exemple de la cantant Lady Gaga, de qui es diu que va agafar el nom artístic d’aquesta cançó. Sempre havia estat una gran admiradora de Freddie Mercury i el seu productor Rob Fusari explica que quan la saludava ella responia cantant la tonada de ‘Radio Ga Ga’. Ho feia tan sovint, que va acabar anomenant-la ‘Lady Gaga’ i, no se sap si per iniciativa de l’un o de l’altre, el 2007 l’artista va deixar de ser Stefani Germanotta per convertir-se en Lady Gaga.