Una efemèride. Una cançó. I la història que les connecta. Cada dia. Des de l'1 de gener fins el 31 de desembre.

I DREAMED A DREAM
Ruthie Henshall

‘La llibertat guiant el poble’ pateix un acte de vandalisme al Museu del Louvre-Lens (2013)

La tarda del 7 de febrer de 2013, quan faltaven pocs minuts per tancar les portes del Museu del Louvre-Lens (sucursal del famós centre d’art de París) una dona de 28 anys va fer grafit sobre un dels quadres més icònics de la història de França: ‘La llibertat guiant el poble’. L’autora d’aquest acte vandàlic va escriure “AE911” amb un retolador permanent sobre el llenç més famós de Delacroix. La inscripció, de 30 per 6 centímetres, era un missatge de suport a un col·lectiu anomenat ‘Arquitectes i Enginyers per la Veritat sobre l’11-S’, una organització nord-americana que defensa que la caiguda de les Torres Bessones de Nova York l’onze de setembre de 2001 va ser causada per demolicions controlades i no fruit d’un atemptat de terrorisme islàmic. La malfactora va ser detinguda immediatament i l’equip de conservadors del museu va restaurar tan depressa l’obra, que al cap de dos dies tornava a estar exposada, això sí, amb un important reforç de seguretat.

Pintada per Eugène Delacroix pocs dies després de la revolució burgesa que es va viure a París el juliol de 1830, ‘La llibertat guiant el poble’ és una pintura al·legòrica d’aquest aixecament popular protagonitzada per una representació de la llibertat, portant a una mà una baioneta i a l’altra la bandera francesa. El quadre ha esdevingut tot un símbol nacional i ha estat font d’inspiració de tota mena de manifestacions artístiques posteriors. Una d’aquestes referències es troba a Els Miserables, la novel·la que va escriure Victor Hugo el 1862 i que un segle més tard Claude-Michel Schönberg convertiria en un dels musicals reconeguts.

L’obra és un drama que desenvolupa en un moment històric crucial per França i que presenta una societat conservadora, classista i que es nega a acceptar els canvis que arriben amb els moviments revolucionaris. És una obra d’ideals, ambientada en l’entorn de pobresa que patia gran part del país i que relata una història d’amor i desgràcies entre joves que somien un futur millor per als seus fills. 

Des que es va estrenar el 1980 a París, Els Miserables s’ha representat a tot el món en la seva versió anglesa i el seu tema principal, ‘I Dreamed a Dream’, està considerat tot un himne i la cançó més identificativa d’aquest musical. Cantada pel personatge de Fantine és el lament d’algú que viu una vida desgraciada i que ha perdut l’esperança i tots els somnis que havia tingut en temps passats. La interpretació d’aquesta peça ha arrencat els aplaudiments de teatres d’arreu i ha comptat també amb el reconeixement en les seves versions cinematogràfiques (com la que va fer Anne Hathaway el 2012 i per la que va guanyar l’Oscar a millor actriu) i televisives (com la de Susan Boyle al programa Britain’s Got Talent).

LAND OF CONFUSION Previous Post
THEY DANCE ALONE Next Post