2 MINUTES TO MIDNIGHT
Iron Maiden
Neix l'artista Martyl Langsdorf, autora del 'Rellotge de l'Apocalipsi' (1917)
L’agost de 1984, en un dels moments més crítics de la Guerra Freda, la banda de heavy metal Iron Maiden editava un dels seus grans èxits: 2 Minutes to Midnight. El tema reflectia la tensió que en aquell moment es vivia a causa de les complicades relacions entre el món comunista i el capitalista, amb la conseqüent por per l’amenaça de que en qualsevol moment pogués esclatar una guerra atòmica.
La preocupació per una possible confrontació bèl·lica entre l’URSS i els Estats Units un cop acabada la Segona Guerra Mundial, havia fet que el 1947 un grup d’experts de la Universitat de Chicago creés el Butlletí de Científics Atòmics, un informe que diagnosticava la situació mundial segons el nivell de perillositat de les diferents amenaces existents.
Per tal d’il·lustrar gràficament la gravetat del moment van encarregar a l’artista Martyl Langsdorf el disseny de la portada d’aquesta publicació. Langsdorf estava casada amb un un físic que havia treballat al Manhattan Project, el grup d’investigació que a principis dels anys quaranta va intentar desenvolupar la primera bomba atòmica. L’artista, doncs, estava molt conscienciada amb l’amenaça nuclear i va pensar que un rellotge seria la forma més clara de representar la situació d’alerta que calia transmetre. El va batejar com Doomsday Clock (el Rellotge del Judici Final, també conegut com el Rellotge de l’Apocalipsi) i, des de llavors, és l’encarregat de marcar l’hora de forma metafòrica, en funció dels minuts que falten per arribar a les dotze, símbol de la fi del món en aquest comptador.
Aquell 1947 l’hora es va fixar a les 23:53. I des de llavors, cada any s’ha anat actualitzant a partir de l’anàlisi de la situació. El 1953 el rellotge va arribar al seu punt més delicat quan va marcar les 23:58. Aquests dos minuts que faltaven per a la mitjanit venien determinats pel nivell d’extrema tensió què es va viure quan les dues potències van provar la bomba atòmica amb tan sols nou mesos de diferència. Va ser el moment de la Guerra Freda en què les manetes del rellotge van estar més a prop de les 12. I també l’hora que la banda liderada per Bruce Dickinson va agafar com a referència a 2 Minutes to Midnight per escriure aquest tema sobre el desenllaç apocalíptic que es temia que podia tenir el món aquell 1984 si les dues potències decidien apretar el botó nuclear.
Al llarg de més de set dècades, les manetes del rellotge s’han continuat movent en funció de la dimensió dels perills que amenacen la humanitat. Durant anys, les armes atòmiques han estat determinants en el seu moviment però, des de fa un temps, el canvi climàtic s’hi ha afegit com un altre element clau. Aquests dos factors, principalment fruit de les amenaces nuclears de Corea del Nord al govern de Donald Trump i l’emergència climàtica, van fer que el 2018 el Doomsday Clock tornés a marcar aquell històric 23:58 que va atemorir a la població mundial a principis dels anys cinquanta. El 2019 el context no va millorar i el rellotge va seguir marcant dos minuts per a la mitjanit. I el 23 de gener de 2020 la situació encara va empitjorar. Els responsables de fixar l’hora van alertar que el rellotge arribava a l’hora més pròxima al màxim risc: 100 segons. La creixent amenaça de la guerra de la informació i altres tecnologies disruptives eren els nous factors que s’incorporaven com a elements a considerar en el calcul del temps que queda per a l’arribada de la fi del món. En aquell moment ningú es podia imaginar que poques setmanes més tard, l’arribada d’una pandèmia mundial marcaria per sempre més el curs d’aquell any. I quan a principis de 2021 es va actualitzar el Doomsday Clock, el factor de la COVID19 va ser determinant per fer que les manetes del rellotge continuessin alertant que seguim a tan sols 100 segons d’arribar a la fi del món. I la cosa no millora, ja que en l’actualització de Gener de 2022, el Doomsday Clock segueix marcant la mateixa hora.