TELEGRAPH ROAD
Dire Straits
Mor el Premi Nobel de literatura Knut Hamsun (1952)
Knut Hamsun és un dels escriptors més rellevants de la literatura noruega. Va desenvolupar la seva obra entre finals del S.XIX i la primera meitat del S.XX, amb novel·les d’una gran qualitat literària, que van fer que el 1920 fos guardonat amb el Premi Nobel. No obstant això, la popularitat internacional que va assolir abans de la Segona Guerra Mundial es va veure truncada a partir de la dècada dels trenta pel seu suport al règim nazi i la seva admiració declarada a la figura d’Adolf Hitler.
El 1943, Hamsun va regalar la medalla del reconegut guardó suec a Joseph Goebbels com a gest d’adhesió al Tercer Reich alemany. I quan el maig de 1945 el Führer es va suïcidar va publicar un obituari on homenatjava la seva memòria, recordant-lo com “un guerrer en lluita per la humanitat, un apòstol de l’Evangeli del Dret de tots els pobles”. Aquesta proximitat de Hamsun amb el nazisme va fer que, acabada l’ocupació alemanya de Noruega, l’autor caigués en l’ostracisme. Va ser processat per col·laboracionista i multituds enfurismades van cremar públicament els seus llibres a les principals ciutats escandinaves. Un examen va concloure que les seves facultats mentals s’havien deteriorat permanentment i, arruiïnat, cec i pràcticament sord, va morir el febrer de 1952 en un hospital psiquiàtric.
Amb el pas del temps i la cura de ferides, la separació entre la figura de l’escriptor i la seva obra ha fet que els llibres de Knut Hamsun s’hagin reeditat i que molts lectors hagin pogut gaudir de les seves novel·les, mantenint-se al marge de la ideologia de l’autor. Benedicció de la terra n’és una de les més brillants. Narra les peripècies d’un matrimoni de camperols que treballa de sol a sol per tirar endavant la seva família. Està considerada un cant a la vida rural i, a través de les vivències d’Isak i Inger, Hamsun enalteix el caràcter de la gent que es dedica al món agrari, presentant-la com la força que mou un país.
La història d’aquests dos personatges van inspirar a Mark Knopfler en el procés creatiu del qual en va sortir Telegraph Road. El líder dels Dire Straits estava treballant en el tema que havia d’encapçalar el quart àlbum de la banda i que es publicaria el setembre de 1982 sota el títol Love Over Gold. Knopfler volia donar al disc una atmòsfera íntima reflexiva i entre les pàgines de Benedicció de la terra va trobar-hi el fil conductor que estava buscant. Va escriure el tema mentre viatjava en autobús per l’estat de Michigan a través de la carretera que creua aquest estat nord-americà al llarg d’un centenar de quilòmetres i que alguns avui encara anomenen Telegraph Road, en record de l’època en què les línies de telègraf resseguien els seus vorals.
Amb el nom d’aquesta via de comunicació ja triat com a títol i la referència als protagonistes de la novel·la de Hasun, Knopfler va trobar la comunió perfecta per a la seva cançó. El resultat va ser un tema de més de 14 minuts de durada, amb llargs passatges instrumentals, que relata el desenvolupament d’un territori amb tots els seus canvis socials i econòmics i que acaba convertint-se en una metàfora de l’auge i el declivi del model de creixement americà.