99 RED BALLOONS
Nena
Bernard Baruch fa servir per primer cop el concepte ‘Guerra Freda’ (1947)
El 16 d’abril de 1947, enmig d’un discurs a la Càmera de Representants de Carolina del Sud, el financer americà que en aquella època exercia de conseller presidencial, Bernard Baruch, va fer servir per primer cop de manera formal el concepte ‘Guerra Freda’ per referir-se a la situació política internacional sorgida de la Segona Guerra Mundial. L’expressió no era seva, sinó de George Orwell, que tot just un mes després que s’acabés el conflicte, l’havia acunyat en un article titulat ‘Tu i la bomba atómica’ publicat al diari britànic Tribune. En aquest text, l’escriptor i periodista apuntava que l’aparició de les bombes atòmiques comportaria l’aparició de dues o tres grans potències que, d’una banda podrien matar a milions de persones, i de l’altra actuarien com a element de compromís de no atacar-se entre elles.
Al llarg de més de quatre dècades, la sensació de pànic nuclear es va apoderar de la població mundial, que vivia sota l’amenaça constant de les escalades de tensió entre els Estats Units i l’URRS, els països que lideraven els dos blocs en què va quedar dividit el món. El 1983 la banda alemanya Nena va recollir aquest sentiment a la cançó 99 Red Balloons. Inicialment, la gravar en alemany sota el títol 99 Luftballons’. Però va ser amb la versió que poc després van enregistrar en anglès que van aconseguir convertir el tema en un hit internacional.
El grup s’havia creat el 1982 al Berlin Occidental com un duet format per la vocalista Gabriele Kerner i el seu xicot, el bateria Rolf Brendel. Però ben aviat se’ls van afegir altres músics i van formar la banda definitiva, agafant com a nom ‘Nena’, que era com tothom coneixia a Gabriele. Aquella primavera els Rolling Stones estaven de gira presentant l’àlbum Tattoo You i el 8 de juny el tour va recalar al Waldbühe de Berlin, un gran amfiteatre inspirat en una antiga arena grega i que és un dels escenaris a l’aire lliure més impressionants d’Europa. Entre els assistents a aquell concert hi havia el guitarrista de Nena, Carlo Karges. En un moment de l’actuació, els Stones van deixar anar un centenar de globus gegants que per un moment van tenyir de colors el cel berlinès. La imatge d’aquelles enormes figures esfèriques movent-se arrossegades pel vent va captar l’atenció de Karges. Li van fer pensar en plats voladors i, a mida que es van anar desplaçant cap a l’est, va començar a imaginar què passaria si aquells objectes acabessin arribant a l’altra banda del mur i desencadenessin el pànic entre la població.
Atrapat en aquesta idea, el músic va començar a treballar en la lletra d’una cançó sobre un grapat de globus de colors volant pel cel i que, al ser confosos per naus extraterrestres, provoquen que les superpotències responguin amb un atac nuclear que acaba amb la destrucció total del planeta. La va titular 99 Luftballons i amb la música de ritme alegre i accelerat que hi va posar el teclista de la banda, va convertir-se en un tema pretenia copsar la sensació de paranoia per la por d’un atac nuclear que imperava al món en aquells anys de la Guerra Freda.