THE WIND CRIES MARY
The Jimi Hendrix Experience
S'inaugura a Londres el local de música en viu Scotch of St. James (1965)
Situat al fons d’un carreró del Masons Yard de Londres, el Scotch of St. James va ser un local de música en viu que va ser un lloc de trobada habitual per a l’elit del rock durant la dècada dels seixanta i que es convertiria en un club referent de l’escena musical de la capital britànica fins al seu tancament a mitjans dels vuitanta.
Va ser allà on un llavors desconegut Jimi Hendrix acabat d’arribar dels Estats Units va començar a tocar en les jam sessions que s’hi organitzaven. I va ser en una d’aquestes actuacions improvisades on aquell virtuós guitarrista de cabell afro, camisa florejada i jaqueta militar va conèixer Kathy Etchingham, que seria la seva xicota durant tres anys. Ella tenia 20 anys i ell 24.
Una discussió entre la parella va originar una de les cançons més famoses del músic esquerrà. Expliquen que va passar un vespre mentre Etchingham provava de cuinar un puré de patates. Quan li va deixar tastar a Hendrix, aquest li va dir que tenia massa grumolls i aquest comentari va desencadenar una disputa que va acabar amb tots dos cridant i ella llençant-li literalment els plats pel cap. Aquella nit, la noia va anar a dormir a casa d’una amiga i Hendrix, enyorat, va escriure-li The Wind Cries Mary. Mary era el segon nom de Etchingham i el músic sovint el feia servir per dirigir-se a ella quan la volia fer emprenyar.
La cançó es va publicar pocs mesos després i es va incloure en el primer àlbum de The Jimi Hendrix Experience i que es va titular Are You Experienced?. La revista Rolling Stone l’ha seleccionat com una de les 500 millors cançons de la història i són molts els músics que l’han versionada en diferents estils, des de la virtuositat de la guitarra de John Mayer, a l’adaptació al piano de Jamie Cullum. A través d’artistes com aquests, la cançó de Hendrix ha viscut una nova vida al S.XXI, de la mateixa manera que el club on el malaguanyat músic va debutar a Europa encetava una nova etapa el 2012 quan després de més de 30 anys d’estar tancat, reobria les seves portes amb la voluntat de tornar a recuperar la seva posició privilegiada en l’escena artística londinenca.