SURFIN’ USA

The Beach Boys

Neix el congressista republicà James Robert Mann (1856)

Fàcilment reconeixibles per les seves harmonies vocals, The Beach Boys va ser el grup més representatiu de l’estil de vida californià dels anys seixanta. Les seves cançons transporten a qui les escolta a un paisatge càlid de platges plenes de joves bronzejats enfilats damunt una taula de surf resseguint onades per la costa del Pacífic. I sense dubte, el tema que millor recull tot aquest imaginari és Surfin’ USA, la cançó que es convertiria en el primer gran èxit d’aquesta formació.

La va escriure a finals de 1962 el líder i autor de la majoria de temes de la banda, Brian Wilson. En aquella època, el cantant sortia amb una noia que tenia un germà molt aficionat al surf i va pensar que podia ser una bona idea fer una cançó que tractés sobre aquest esport i els principals enclavaments del país on es podia practicar. Wilson va demanar al noi una llista amb el nom de diferents llocs coneguts per aquesta activitat i a partir d’aquesta relació va compondre els versos de la cançó com si fossin una guia de bons llocs on surfejar. A l’hora de posar-hi música però, en comptes de crear-ne una de nova, va optar per agafar-ne una d’existent i adaptar-la. El tema que va triar va ser Sweet Little Sixteen, un èxit que cinc anys abans havia llançat el guitarrista Chuck Berry. Quan Brian Wilson va plantejar la idea a la resta dels membres dels Beach Boys tots van trobar que era una bona manera de fer un homenatge a un artista al qual tots ells admiraven però el músic de Misouri en aquell moment era a la presó, així que van decidir tirar pel dret sense demanar-li permís.

Al llarg de la dècada dels cinquanta, Chuck Berry s’havia convertit en un intèrpret d’èxit molt reconegut arreu dels Estats Units. Però la seva trajectòria va quedar truncada el desembre de 1959 quan va ser condemnat per infringir la que es coneixia com la Llei Mann, un decret de 1910 que deu el seu nom al congressista republicà James Robert Mann i que transformava en delicte federal el transport de dones d’un estat a un altra amb propòsits immorals. En una de les seves gires, Berry havia conegut a Texas una noia apache procedent d’Arizona a qui va oferir feina com a cambrera al Bandstand, un club nocturn de Misuri, que ell mateix havia fundat i on s’admetia l’entrada de clients sense segregar-los per la seva raça. La jove li va dir que tenia 21 anys quan en realitat en tenia 14 així que se la va endur amb ell al seu estat natal. Unes setmanes més tard però, la noia va ser denunciada per exercir la prostitució en un hotel de la ciutat i aquest fet va provocar el posterior arrest del músic. El guitarrista va ser condemnat a tres anys de presó i al pagament d’una multa de 5.000 dòlars.

Així, mentre Chuck Berry complia la sentencia a la presó federal d’Indiana, els Beach Boys s’enfilaven als primeres llocs de les llistes d’èxit americanes amb una cançó basada en un dels seus temes. A l’assabentar-se de la popularitat que estava tenint Surfin’ USA, el músic va amenaçar-los amb una demanda. Aquesta acció que va fer reaccionar els integrants de la banda, que finalment van accedir a reconèixer-lo com a compositor de la música de la cançó i per tant a repartir amb ell les guanys dels drets d’autor.