STAIRWAY TO HEAVEN
Led Zeppelin
Neix el periodista i escriptor James Spence (1874)
Stairway to Heaven és sens dubte una de les cançons més emblemàtiques de la història del rock. Mai s’ha arribat a editar com a single, potser per la seva durada de més de 8 minuts o per la complexitat de la seva estructura, i això ha fet que l’àlbum on es va editar (intitulat per decisió de la banda) sigui un dels més venuts de tots els temps.
Durant més de tres dècades Robert Plant i Jimmy Page van defensar que van començar a gestar el tema el 1970. Venien d’una gira esgotadora pels Estats Units i van tornar al Regne Unit amb la intenció de recuperar-se i començar a treballar en nou material per al seu següent disc. Buscaven un lloc tranquil on poder retirar-se amb les seves famílies durant unes setmanes i dedicar-se a compondre sense pressió, així que van traslladar-se a Bron-yr-Aur, una antiga cabana del S.XVIII situada en una zona rural de Gal·les on Plant havia passat els seus estius d’infantesa. Del dies de convivència en aquella casa aïllada, sense llum ni aigua corrent, en van sortir la major part dels temes de Led Zeppelin III, però també l’embrió de Stairway to Heaven.
El bon resultat creatiu que els va donar aquell ambient campestre, va fer que poc després de presentar aquest treball discogràfic els membres de la banda decidicin tornar a buscar la inspiració en un entorn semblant. Aquest cop van instal·lar-se a Headley Grange, un antic hospici d’estil victorià situat al camp anglès i que en aquells anys diversos grups havien utilitzat com a espai de composició i estudi de gravació. Allà van escriure pràcticament totes les cançons del seu quart àlbum i, segons el relat de tots dos, van acabar el tema que havien començat a Bron-yr-Aur un any abans. Page va treballar en les diferents seccions musicals i en els solos de guitarra (un dels quals està considerat com un dels millors de la història) i Plant es va concentrar en la lletra.
Els dos músics s’havien endut una bona col·lecció de discs i llibres com a font inspiracional. Però d’entre tots ells n’hi va haver un que va tenir una influència rellevant en la composició dels versos de Stairway to Heaven: Magic Arts in Celtic Britain, una obra publicada el 1945 pel periodista i escriptor Spence Lewis. Conegut per la seva tasca d’investigació al voltant de l’imaginari tradicional escocès, al llarg del S.XX Lewis va publicar una àmplia bibliografia sobre mites, folklore i ocultisme. El volum de Magic Arts in Celtic Britain era de Page, que ja feia temps que professava gran devoció per Aleister Crowley, considerat el pare espiritual de l’ocultisme al Regne Unit. El llibre de Spence Lewis apareixia com un dels títols recomanats per Crowley a la seva revista The Equinox, així que el guitarrista el va comprar i el va ficar a la maleta que es va emportar a Headley Grange. Quan un cop allà va deixar fullejar el llibre a Plant, aquest va quedar atrapat per les seves històries i tot l’imaginari que hi descrivia fins al punt que molts dels seus passatges van quedar recollits a Stairway to Heaven.
Però aquest suggerent relat del sorgiment inicial del tema a la vora del foc d’una la cabana rústica es veuria parcialment desmuntat el 2014 quan Plant i Page van variar una mica la història per defensar-se de la denúncia de plagi que els va interposar la banda californiana Spirit. Mark Andes, baixista i membre fundador d’aquest grup, va acusar Led Zeppelin d’haver copiat la melodia inicial de Stairway to Heaven d’un tema instrumental seu titulat Taurus publicat el 1968. Segons Andes, Robert Plant i Jimmy Page coneixien perfectament la cançó perquè aquell mateix any van actuar com a teloners de Spirit en la seva gira de debut als Estats Units. La disputa pels drets d’autor del tema es va resoldre el 2016 en un judici que va dictar sentència a favor de la banda britànica. Els representants legals de Mark Andes van presentar diverses apel·lacions però finalment el març de 2020 un tribunal dels Estats Units va donar la raó definitiva Plant i Page. Amb la fi d’aquesta batalla legal, Stairway to Heaven quedava lliure de l’ombra de plagi alhora que deixava restringit el seu espai creatiu entre les pàgines del llibre de Spence Lewis i les parets de Headley Grange.