ROCKET MAN

Elton John

Neix l'escriptor Ray Bradbury (1920)

Rocket Man està considerada com un dels millors temes d’Elton John. Va ser la cançó a partir de la qual va encadenar una llarga llista d’èxits, entre els quals hi figuren fins a sis números u. I també la peça que va fer enlairarar la carrera d’aquest artista britànic, convertint-lo en una de les grans estrelles del pop-rock. No és d’estranyar doncs que sigui gairebé en una definició en sí mateixa d’Elton John ni tampoc que fos el títol triat pel director Dexter Fletcher per al biòpic sobre l’artista que va rodar el 2019.

Aquesta és una cançó inspirada en tres elements: La cursa espacial, David Bowie i, sobretot, Ray Bradbury. L’interès per l’espai sorgit de la rivalitat entre russos i americans per arribar a la lluna que es va viure la dècada dels cinquanta i seixanta li va donar el context. Space Oddity de David Bowie, el precedent musical que va inspirar Elton John. I el conte The Rocket Man de Ray Bradbury, la història que Bernard Taupin va agafar com a referència per escriure’n la lletra.

El relat es va publicar el 1951 a The Illustrated Man, un llibre de contes de l’escriptor d’Illinois. Explica la història d’un nen que espera que el seu pare astronauta torni de l’espai per passar més temps amb la família. Els ha promès que aquella serà la seva darrera missió i amb aquest objectiu encara la seva darrera aventura. Però la nau s’estrella contra el sol i el conte acaba en tragèdia. Quan el 1971 Taupin va rellegir aquella història en un moment en què l’exploració de l’espai estava en el seu màxim apogeu després de la gesta lunar d’Armstrong, Aldrin i Collins, va trobar el fil argumental de la següent lletra que portaria a Elton John. 

Aquell hivern el músic britànic es trobava a França preparant el seu proper disc, Honky Chateau. La història que li va proposar Taupin li va agradar des del primer moment i un cop es va asseure davant el piano li va costar ben poc trobar la melodia ideal per acompanyar-la. El resultat final: Rocket man (I think it’s going to be a long, long time), una balada amb destacats arranjaments de teclat envoltada d’un ambient espacial dissenyat pel mateix productor que havia col·laborat amb Bowie a Space Oddity.

En un primer moment s’havia de dir només Rocket Man, però pocs dies abans de la publicació de la cançó la dupla John-Taupin van saber que un any abans una banda de rock psicodèlic anomenada Pearls Before Swine havia llançat un senzill titulat així, així que per evitar confusions van decidir afegir-hi una frase annexa entre parèntesi. Tot i que tots dos temes comparteixen títol i font d’inspiració, no tenen res a veure ni en l’estil musical ni en la perspectiva de la història, ja que mentre el de Pearls Before Swine l’explica des de la perspectiva del nen que espera a casa que torni el seu pare, el d’Elton John i Bernard Taupin es posa en la pell de l’astronauta i el sentiment de soledat que l’envaeix a l’haver d’emprendre un cop més el llarg viatge lluny de casa.

Però darrera aquesta història familiar de temàtica espacial inspirada en el conte de Bradbury, hi ha qui diu que s’hi amaguen algunes referències no tan innocents i que convertirien Rocket Man en una al·legoria al món de les drogues. La frase “I’m gonna be high as a kite” (seré tan amunt com un estel) inclosa als primers versos de la cançó i que més enllà de la traducció literal, és una expressió que des dels anys seixanta es va popularitzar per referir-se al fet d’estar sota l’efecte de les drogues, seria un dels elements que sustenta aquesta interpretació. Però de fet, tot el relat de la cançó pot interpretar-se com una al·legoria als excessos i les addicions que en aquella època van estar molt presents en la vida d’Elton John.